Resultats de la cerca

En el seu llibre Boires d’ahir Memòries des de l’exili 1991 recull, entre altres vivències, la mort del seu germà Sigfrid Bosch , jove erudit que als Estudis Universitaris Catalans despuntà pels seus treballs sobre Tirant lo Blanc , pòstumament publicats en Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” 1950

El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca Entre les seves obres destaquen La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca 1973, Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia Mallorca 1975, Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca 1976, La nave tardo-romana del Cap Blanc Mallorca 1976, Els llums en la història de…

Capità de milícies, el 1705 fou nomenat batlle de la ciutat i del Regne de Mallorca per les autoritats filipistes i el 1706 per les autoritats austriacistes És autor d’ Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita Es tracta d’un conjunt de 184 notícies històriques numerades, succeïdes entre el 1670 i el 1713, escrites aprofitant espais en blanc de papers, llibres de comptabilitat, etc Eren redactades en català, castellà i llatí Destaquen les notes autobiogràfiques, religioses i…

Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…

El 1963 es doctorà en sociologia a la Universitat de Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne i el 1973 obtingué el doctorat en dret a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada La política algodonera 1940-1970 A més, durant la dècada del 1960 publicà diversos estudis sobre l’economia i la societat catalanes El 1976 impulsà la realització del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1976-78, 1998-99 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i,…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…

Ocupà un lloc de primer ordre en la bibliofília catalana Estudià a Berlín —on començà a formar la seva biblioteca— i, posteriorment, residí a Viena, París i Londres Partint d’una collecció formada per Jaume Andreu, reuní prop de 5000 fullets dels segles XVI al XIX collecció anomenada “Fullets Bonsoms”, entre els quals destaquen els relatius a la guerra dels Segadors i a la de Successió, que el 1910 llegà a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans després Biblioteca de Catalunya El 1915 hi llegà la “Collecció Cervàntica” una de les més completes en edicions originals antigues i…

Especialista en llengues i literatures hispàniques, fou professor a Manchester, Glasgow i Oxford La seva primera obra històrica important fou The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, on analitzà, en consideració d’igualtat, les quatre grans tradicions literàries peninsulars la castellana, la catalana, la portuguesa i la basca Aquesta concepció plural dels estudis hispànics la desenvolupà també en l’article “El concepte d’historiografia espanyola” 1936, publicat en EUC , on defensà el criteri que cal considerar historiografia espanyola tots els textos històrics…

Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota de…

El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…