Resultats de la cerca

Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa Escriví més d’un miler d’articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d’actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene , Puigsacalm , Revista de Gerona , Tele - estel , Destino , Serra d’Or , Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olot Fou membre actiu d’Amics de Besalú i el seu comtat, i conseller…

Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a Olot 1937,…

És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D Bernardo Barcino y D Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña 1600 L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila Ja des del s xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, és contundent quan…

Vida i obra Fou conservador de la Reial Càtedra Gaudí, d’història de l’arquitectura, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou titular des del 23 d’abril de 1968 fins a la seva jubilació A més de ser arquitecte de la catedral de Barcelona, participà en la restauració de diversos edificis i conjunts monumentals, com el monestir de Pedralbes i el de Poblet Publicista i president de l’Associació d’Amics de Gaudí, és membre supernumerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1972 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…

Si bé la tradició dels cronistes locals i provincials al País Valencià es remunta a la segona meitat del s XIX, la figura del cronista local tornà a recobrar força els anys immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil de 1936-39 Al principi de la dècada del 1950 un grup de cronistes de la província de València començaren a valorar la possibilitat de mantenir trobades periòdiques, arran de la circular 191 de la Jefatura Provincial del Movimiento del 30 de novembre de 1951, la qual feia esment, a l’apartat VI, de la figura del cronista com a fonamental per a la « Vulgarización de…

Vida i obra Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antònia de Nàpols-Sicília, el 1857 la família fou expulsada de Florència Estudià ciències naturals i també llengües clàssiques, així com l’anglès, el francès, el txec, l’hongarès, l’alemany, l’àrab i el castellà L’any 1867, d’incògnit i amb el nom de Ludwig, comte de Neudorf, viatjà per primera vegada a Mallorca amb la intenció d’escriure un llibre sobre els escarabats En aquesta primera visita, que durà tres mesos, començà a redactar els llibres sobre Eivissa i Formentera i sobre Menorca, inclosos més tard en la seva obra cabdal, Die…

A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró, estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu pare…

Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , Calaix de sastre, miscellània de viatges i festes majors 1770-1808 i Calaix de sastre, les guerres El primer, Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de dietari, 2…