Resultats de la cerca

Vida i obra Rector del seu poble nadiu, fou amic del bibliotecari perpinyanenc Pere Vidal i, sobretot, del bisbe Carsalade du Pont, que estiuejava a Palau del Vidre Collaborà en la majoria de les revistes històriques de la Catalunya del Nord S’interessà pels temes religiosos confraries del Rosari, de la Sang, franciscans, orígens del Seminari de Perpinyà, drets, propietats del clergat, lligats a les comarques on fou rector, és a dir, el Baix Conflent i la Cerdanya També treballà sobre temes molt diversos i específics, com els gremis medievals, la condició dels pagesos a l’Antic Règim, etc…

Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una documentada…

Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la moneda en general…

Organitzats pel Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València, amb la collaboració de la Universitat de València, han constituït una de les principals iniciatives del Centre i han contribuït a la difusió dels corrents historiogràfics europeus i americans més rellevants sobre història local El principal objectiu dels Colloquis ha estat proporcionar el suport teòric i metodològic necessari per al futur desenvolupament de les investigacions locals, tan en auge al País Valencià El primer 1988 es titulà “L’espai viscut”, i pretenia analitzar la qüestió dels problemes que planen…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga…

Per això hi havia professors de les àrees de coneixement d’història, geografia i art vinculats als respectius departaments de la UV A partir del curs 1991-92 es creà el Departament d’Humanitats que englobà, a més de les àrees anteriorment assenyalades, les de filosofia i sociologia El 1996 aquest Departament es dividí en dos d’una banda, història, geografia i art i, de l’altra, filosofia i sociologia Pel que fa al primer, les àrees de coneixement són prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de l’art, estètica i teoria de l’art,…

Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…