Resultats de la cerca

Catedràtic d’història de l’educació de la Universitat de Barcelona, els seus àmbits d’interès han estat molt diversos Cal destacar, en primer lloc, la inclinació per l’estudi del vessant pedagògic de Miguel de Unamuno en Unamuno educador 1973 Ha estudiat també la pedagogia anarquista de l’Escola Moderna en La Escuela Moderna de Ferrer y Guardia 1979 La reconstrucció de les vicissituds de la institucionalització de l’educació durant el s xix ha estat objecte d’alguns dels seus treballs, com ara Intents reformistes del segon ensenyament a Espanya durant el segle dinou i les…

Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc Almela i Vives, Josep M de…

Ha treballat en el món editorial i com a professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, en les llicenciatures d’història i periodisme Bona part de la seva obra ha estat dedicada a aspectes culturals, fonamentalment al naixement de la societat de comunicació de massa a la Catalunya contemporània, amb especial atenció al seu reflex en la literatura egodocumental Més recentment ha estudiat el món arabomusulmà i la seva relació amb els Països Catalans Entre les seves obres destaquen Teoria dels egodocuments La literatura del jo i la història 1994 i Notícia…

Llicenciat en història a la Universitat de les Illes Balears Collabora en les revistes locals Algebelí , Dijous i Inca És membre de la comissió històrica per a la canonització de sor Clara Andreu La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’hagiografia i en l’estudi de la història local d’Inca i Muro a través dels seus temples parroquials i convents També ha estudiat la tasca evangelitzadora dels mallorquins a Amèrica És coautor d’ Oracionals 1980 i d’ Història de Mallorca 1982 En aquesta darrera obra, Fiol analitza l’Església i les manifestacions culturals mallorquines des de…

Ocupà un lloc de primer ordre en la bibliofília catalana Estudià a Berlín —on començà a formar la seva biblioteca— i, posteriorment, residí a Viena, París i Londres Partint d’una collecció formada per Jaume Andreu, reuní prop de 5000 fullets dels segles XVI al XIX collecció anomenada “Fullets Bonsoms”, entre els quals destaquen els relatius a la guerra dels Segadors i a la de Successió, que el 1910 llegà a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans després Biblioteca de Catalunya El 1915 hi llegà la “Collecció Cervàntica” una de les més completes en edicions originals…

El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició…

Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià Gregori…

Desenvolupament enciclopèdic En origen, aquest cronicó es trobava en l’esmentat cenobi i pertanyia a la família Rivipullense , ja que Sant Víctor de Marsella regí des del 1071, aproximadament, fins al 1172 el monestir de Santa Maria de Ripoll De fet, el cronicó fou redactat originàriament a Ripoll el 1055, i també allí li foren adjuntades notícies d’alguns òbits dels abats Poc després, enriquit amb una gran quantitat de notes annalístiques, el 1168 fou dut a Marsella A partir d’aquí fou continuat fins el 1543 amb notícies relatives a la Provença Actualment es conserva a la Biblioteca…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1972 amb la tesi La evolución de la estructura agraria en la Cordillera Norte de Mallorca editada el 1974 Ha estat professor en diferents centres d’ensenyament secundari i universitari Fou catedràtic de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials 1958-87 i director del Centre Associat de la UNED a les Illes Balears 1979-86 Ha publicat nombrosos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en el Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma de Mallorca , entre d’altres El 1973 li fou…

Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…