Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Joan Camps i Giró
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època contemporània.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…
Josep Dencàs i Puigdollers

Josep Dencàs i Puigdollers
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Estudià medicina De procedència conservadora, passà a militar en el nacionalisme extremista Proclamada la Segona República, intervingué activament en les vagues de telèfons i del port 1931 Adherit a Estat Català, fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i per la ciutat de Barcelona en les eleccions del juny del 1931 i en les del Parlament de Catalunya novembre del 1932, del qual fou secretari Conseller de sanitat i assistència social gener del 1933 – setembre del 1934, mentre era president de les Joventuts d’Estat Català Collaborà en La Humanitat , Som 1933 i en la primera…
,
Josep Llord
Historiografia catalana
Estudià les primeres societats, les religions, l’origen dels estats i les guerres carlistes.
És autor de La lliçó de la història Cap a un món nou 1927 i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners 1926 La primera d’aquestes obres té cinc parts l’origen de l’home fins als homes neolítics els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l…
Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Historiografia
Polític i escriptor.
Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…
, ,
Bernat Oller
Historiografia catalana
Historiador, teòleg i general de l’orde carmelità.
Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…
Gabriel Cardona i Escanero
Historiografia catalana
Historiador i exmilitar.
L’any 1959 ingressà en l’exèrcit espanyol, on feu carrera militar fins el 1981 Demòcrata convençut, fundà la Unió Militar Democràtica a fi d’evitar un cop de l’extrema dreta i de contribuir a la integració de l’exèrcit en el futur règim democràtic Després del cop d’estat militar del 23-F, Cardona, essent comandant d’infanteria, deixà voluntàriament el servei de les armes, contrari a la improvisació i el fanatisme que caracteritzaren el funcionament de les forces armades al llarg de la dictadura i els primers anys de la transició Un cop abandonat l’exèrcit, es dedicà amb plenitud…
Pere Joan Comes
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
És autor del Llibre d’algunes coses assenyalades 1583, redactat quan era un jove escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de Barcelona L’obra de Comes s’inicià amb una història del conseller en cap Joan Fiveller, i el dietari pròpiament dit és dividit en quatre llibres El primer comprèn del 1423 al 1462, i tracta dels fets ocorreguts des de la mort de Martí I, el regnat d’Alfons IV, la seva conquesta de Nàpols i l’enfrontament amb Gènova amb moltes referències a qüestions militars, com l’usatge Princeps namque , la mà armada i la formació de forces navals…
Josep Martínez i Aloy
Historiografia catalana
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877, desenvolupà una remarcable carrera política com a membre del partit conservador Fou president de la Diputació de València 1914-15 i alcalde de la ciutat 1907 i 1917, de la qual esdevingué cronista municipal des del 1891 Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de l’Acadèmia de Llengua Catalana de Barcelona Exercí com a director del Museu de Belles Arts de València, i formà part d’associacions dedicades a la promoció de la història i la cultura del país, com…
Enric Sebastià i Domingo
Historiografia catalana
Historiador.
Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…
Ignasi Villalonga i Villalba
Historiografia catalana
Jurista, empresari i financer.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut…