Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Ramon Cifre i Cifre
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fou ordenat de sacerdot el 1930, i fou un dels fundadors del collegi Costa i Llobera i del Guillem Cifre de Colonya, de Pollença La seva tasca investigadora s’ha centrat en la història eclesiàstica de Pollença i el seu temple Entre les seves obres destaquen Les tres imatges de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença 1975, La custòdia centenària de Pollença 1979, Dos-cents anys de vida parroquial de Pollença 1790-1990 1991 i Guia històrica descriptiva del temple parroquial de Pollença 1993
Lluís Gonçaga Constans i Serrat
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic, estudiós de la comarca del Pla de l’Estany i escriptor.
Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General…
, ,
Eduard Rodeja i Galter
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’…
Germania
Historiografia catalana
Revista quinzenal de València, que aparegué entre el 1925 i el 1926, promoguda des de la Joventut de “Lo Rat Penat” i dirigida per Lluís Cabrelles Sabater.
Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors…
Societat Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Entitat creada el 1969 a Castelló de la Plana, amb l’objectiu de publicar textos catalans antics, continuant la tasca d’altres iniciatives anteriors, com l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc…
Francesc de Paula Curet i Payrot
Teatre
Historiografia
Crític i historiador del teatre català.
Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen “Cicle històric del Teatre Català” 1914 i “La municipalització del Teatre a Barcelona antecedents i comentaris” 1915 Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català 1912-17 i collaborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus , La Publicidad , La Devantera , Revolta , La Mainada , Occitània i Catalònia Destaquen sobretot els seus estudis sobre el teatre La municipalització…
, ,
Oleguer de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Cartògraf, heraldista i genealogista.
Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de…
Nicolás Ferrer y Julve
Historiografia catalana
Erudit i cirurgià.
Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici…
Jaume Pomar i Fuster
Historiografia catalana
Historiador, pedagog i poeta.
El 1892 es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà 1897 a Madrid amb la tesi d’història literària Historia crítica del sainete en el siglo XVIII Fou catedràtic auxiliar de l’Institut Balear de Palma El 1902 s’installà a Maó, on ocupà la càtedra de geografia i història de l’Institut General i Tècnic Desenvolupà una tasca cultural molt important i fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó Com a poeta, fou guardonat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i el 1891 Com a investigador, centrà els seus estudis en la crítica històrica i literària i en la història de l’…
Jaume Ramon i Vidales

Jaume Ramon i Vidales
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Ramon Ramon i Vidales Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral 1872-84, a Montblanc 1884-88 i al Vendrell 1888-1900 Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí L’Arc de Barà 1894, Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars 1896 i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de Tomoví que abasteix lo Comú de la vila del Vendrell 1897 Del seu…
, ,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina