Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Josep Gudiol i Ricart
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en…
Josep Gudiol i Cunill
Historiografia catalana
Historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a bibliotecari a…
Jocs Florals de Barcelona
Els mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona del 1917 dictant el veredicte; d’esquerra a dreta: J. Franquesa, J. Gudiol, Víctor Català (presidenta), M. Rodríguez, M. Folch i Llorenç Riber
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells…
,
Joan Baptista Sanz i Galí
Historiografia catalana
Advocat i cronista.
Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l’autor –home…
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Institució que, a l’entorn dels arxius eclesiàstics del bisbat de Vic i de la biblioteca episcopal de Vic, agrupa un conjunt molt divers i ric de fons arxivístics i bibliogràfics de procedència diversa.
És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…
Museu Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.
Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…
Joan Guàrdia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i pagès.
Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…
,
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Historiografia catalana
Publicació erudita iniciada el 1908 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…
Joan Ainaud i de Lasarte

Joan Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Història
Art
Historiador de l’art.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…
,
Pere Pujol i Tubau
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Historiador, paleògraf i arxiver.
Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…
, ,