Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta entitat té un interès extraordinari per a la història de l’educació i per a conèixer els homes més influents en la cultura mallorquina dels s XVII i XVIII Abans de les dates esmentades s’anomenava Universitat Lulliana de Mallorca, i era un centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1691 a partir de la transformació de l’Estudi General Lullià Aquesta institució, fundada el 1483, concedia graus en teologia, filosofia i arts, vàlids únicament al territori de la monarquia hispànica Des de mitjan s XVI, hagué d’afrontar principalment la competència del…

Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…

Vida i obra Mestre, juntament amb Jaume Balmes, d’un cercle significatiu d’intellectuals i professionals que iniciaren la definició de l’anomenada escola conservadora catalana, gràcies a la seva tasca en el camp juridicofilosòfic, i que més tard concretaren en el camp de la política deixebles seus com Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa, Josep Coll i Vehí i Francesc Permanyer Figura clau en la definició d’una política burgesa liberal moderada però pròpia de Catalunya, marcà un primer apropament d’aquests intellectuals a la línia defensada fèrriament per la Junta de Comerç i, més…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia…

Fou catedràtic de retòrica del Seminari Conciliar de Sant Pere 1835, professor d’humanitats de l’Institut Balear 1836-40 i 1842-52 i professor de teologia i retòrica a la Universitat Literària Balear 1840-42 El 1852 aconseguí plaça com a canonge a Sogorb, on romangué fins a la seva mort Pel que fa a la seva tasca com a investigador, collaborà amb Joaquim Maria Bover en l’edició de la Historia general del Reino de Mallorca 1840-41 El 1844 fou vocal de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears Elaborà diferents opuscles manuscrits i sermons Publicà, entre d’altres, Compendio…

El 1892 es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà 1897 a Madrid amb la tesi d’història literària Historia crítica del sainete en el siglo XVIII Fou catedràtic auxiliar de l’Institut Balear de Palma El 1902 s’installà a Maó, on ocupà la càtedra de geografia i història de l’Institut General i Tècnic Desenvolupà una tasca cultural molt important i fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó Com a poeta, fou guardonat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i el 1891 Com a investigador, centrà els seus estudis en la crítica històrica i literària i en la…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada…

Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística  El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a  La Illustració Catalana  i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos,  entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915…

Vida i obra És autor del primer episcopologi de Tortosa i d’una documentada història de la càtedra Notas antiguas de esta catedral , 568 folis, inèdita, conservada a l’Arxiu Capitular d’aquesta ciutat ms 21, que ha estat la font d’estudi per als historiadors tortosins posteriors El 1620 fou escollit oïdor de comptes del General de Catalunya Lectures QUEROL COLL, E Tortosa, república literària 1475-1800 Catàleg bibliogràfic d’escriptors i obres anònimes , Tortosa 1999, p 232-235

Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns