Resultats de la cerca

Segons el diccionari de terminologia arxivística elaborat per l’International Council on Archives ICA, l’arxivística es defineix com l’estudi teòric i pràctic dels principis, procediments i problemes relatius a les funcions dels arxius Autors com E Casanova, W Leesch i TR Schellenberg, la consideren la ciència dels arxius, que estableix les normes per a la correcta ordenació, conservació i administració dels documents, i la finalitat de la qual és facilitar la consulta administrativa o històrica D’altres autors, com Aurelio Tanodi, consideren que l’arxivística no és tant una ciència com una…

Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la…

Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’…

És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…

Fundat el 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el monestir rebé ben aviat els favors del casal de Barcelona, i posteriorment, dels comtes reis de Catalunya-Aragó Igualment, rebé nombroses donacions de la noblesa catalana, encapçalada per la casa de Cardona Ja al s XII, Poblet disposava d’una comunitat nombrosa, i es començà a forjar un règim senyorial que feu que més de 30 llocs i viles depenguessin del monestir Aquesta riquesa explica que el cenobi fos dotat d’un escriptorium , on es confeccionaren còdexs i pergamins de l’arxiu del monestir Es conserven inventaris d’aquestes…

La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una historiografia…

Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…

Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…

Aquesta documentació neix del desig de donar seguretat a les relacions jurídiques privades, mitjançant escriptures, la validesa i l’autenticitat de les quals són garantides per la intervenció d’una persona amb autoritat emanada d’una institució pública, davant la qual el document té valor probatori Per a entendre la significació de la documentació notarial, cal considerar que el notariat ha restat, des de la seva configuració al principi del segle XIII, fortament vinculat a la terra A diferència d’altres regnes peninsulars, a la corona catalanoaragonesa el notari fou sempre una figura de…