Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV, amb la seva…

Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de les quals amb…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat de Madrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic mantingué sempre una visió conciliadora entre la Bíblia i la ciència, mostrant-se…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…

Es traslladà a Barcelona, on realitzà el segon ensenyament i feu estudis universitaris de dret i filosofia i lletres La seva formació fou deutora dels cenacles catalanistes de la dècada del 1870 així, fou un dels components de la Jove Catalunya una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític, un dels membres fundadors de la revista La Renaixença on s’encarregà, durant els primers anys, de la Secció Bibliogràfica, intervingué en el Consistori dels Jocs Florals per primera vegada el 1875…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…

S’hi aplegaren els pergamins antics dels comtes de Barcelona els arxius dels antics reis d’Aragó s’havien dispersat i perdut i els títols del patrimoni reial, a més de la documentació de la Cancelleria Reial, que fins aleshores estava dispersa L’arxiu romangué en el mateix lloc durant més de quatre segles i, quan el 1770 els murs amenaçaren ruïna, fou traslladat a unes estances llòbregues del Palau de l’Audiència L’any 1853 s’installà en una part del palau del Lloctinent Al llarg del s XX el material augmentà de forma espectacular, i el 1994 fou traslladat a la seva seu actual carrer dels…

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…