Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Centre d’Estudis Prehistòrics Catalans (CEPC)
Historiografia catalana
Entitat fundada a la Universitat de Perpinyà el 1974, per iniciativa de Jean Guilaine i Dominique Sacchi.
Aplega prehistoriadors que treballen majoritàriament en el domini nord-català, però també a l’Empordà i Andorra La seva activitat principal consisteix en publicacions monogràfiques com Le site de Llo , de Pierre Campmajó La nécropole protohistorique de Serralongue , de Henry Baills Roches gravées nord-catalanes , de Joan Abelanet, i obres collectives com la collecció “Travaux de Préhistoire Catalane” Totes aquestes obres han estat publicades per editorials com Terra Nostra, Le Publicateur i d’altres El CEPC ha constituït una biblioteca de més de 2000 llibres, que es conserva en el dipòsit…
Alexandre Ramos i Folqués
Historiografia catalana
Arqueòleg noucentista, advocat i director de l’Arxiu Històric d’Elx.
Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis,…
Centre d’Estudis de la Plana
Historiografia catalana
Associació cultural d’àmbit comarcal nascuda a Castelló de la Plana al gener del 1985 i presidida per Juan-Luis Constante Lluch.
El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el…
Vicent Ferran i Salvador
Història
Historiador.
Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915 Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana una cuestión de competencia” 1942, “De la Valencia del siglo XVI La pragmática de las mulas” 1943, “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado” 1945 i “Pablo…
,
Terra Nostra
Historiografia catalana
Revista catalana escolar fundada el 1965 a iniciativa de Ramon Gual i Casals, i que mobilitzà al voltant d’aquest projecte un grup d’alumnes de català del col·legi d’Illa, al Rosselló.
La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…
història de la música
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets musicals, que arrenca dels anys setanta del s. XVIII, en què l’erudit Charles Burney (1726 – 1814) publicà la seva General History of Music (1776-89).
Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus orígens en les…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB)
Historiografia catalana
Societat científica creada (1729) a Barcelona per afavorir el conreu de la història i, en general, les humanitats.
Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…