Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Pié i Faidella
Historiografia catalana
Historiador, prevere i mestre.
Investigà principalment els arxius municipal i parroquial de la Selva Residí uns quants anys a Barcelona, que aprofità per a escorcollar dades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins que marxà pels fets de la Setmana Tràgica 1909 La seva obra principal és Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona , publicada en 32 fascicles dins la revista de l’ Asociación Artístico-arqueológico-barcelonesa 1899-1913, de la qual era membre L’obra fou recollida i reimpresa en facsímil el 1984 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, en un volum de 670 pàgines, al qual s’afegí…
Víctor Riba i Cardús
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Estudià al Seminari de Tortosa, on fou ordenat de prevere 1856 i exercí com a confessor quaresmal en la parròquia de Sant Jaume El 1861 fou promogut a vicari del Reguer Tortosa, i el 1863, a ecònom de la parròquia del Bellestar la Tinença de Benifassà, on prengué possessió 1864 del seu curat El 1887 ocupà el curat de la parròquia de la Sagrada Família de la Vilavella la Plana Baixa, dignitat que conservà fins el 1910, quan es retirà a Tortosa Només publicà Villavieja de Nules y sus aguas termales 1898, la història local del poble des dels seus orígens fins als seus…
Historia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra composta per nou volums de diferent constitució i criteri de realització, editada per Gràfiques Miramar a Palma (1970-75).
Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els…
Pere Bellot
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral Baix Segura Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios sa i d’ Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad tiene en su…
Arxiu Capitular de la Catedral de València
Historiografia catalana
Fons documental del capítol de la catedral de València, amb documentació des del mateix moment de la seva erecció arran de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el 1238.
Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el Magnànim De les sèries documentals cal…
Antoni de Bofarull i de Brocà
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, dramaturg i poeta.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Reus i feu dret a la Universitat de Barcelona Segons A Elias i de Molins, fou director i redactor de la publicació satírica universitària El Hongo 1842 i redactor del diari El Sol Bofarull arribà al camp de la història a través del drama històric, amb obres com Pedro el católico, rey de Aragón 1842, Urg el Almogáver, o el Noble y el Villano 1844, Roger de Flor 1844 i El Consejo de Ciento 1846, entre d’altres Utilitzà els pseudònims de Timora i Barón de Monterols , i el de Lo Coblejador de Moncada per a escriure poesia El 1846 s’incorporà a l’Arxiu de…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Obra dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 l’any 1987.
Consta de vuit volums, redactats per diferents especialistes i tots amb pròleg de Vilar, que comprenen des de les primeres ocupacions del Principat fins als anys vuitanta del s XX En l’elaboració de l’obra hi participaren membres de la generació formada sota el mestratge de Vicens i Vives, F Soldevila, Jordi Rubió, Martí de Riquer i R d’Abadal, com J Maluquer de Motes, J Fontana i J Termes, i també de la generació posterior, com C Batlle, JM Salrach, B de Riquer, JB Culla i N Sales Una de les parts fonamentals de l’obra són les introduccions de cada volum fetes per Pierre Vilar, on l’…
Obra completa de Miquel Batllori
Historiografia catalana
Obra publicada a València entre els anys 1993 i 2002 per l’editorial Tres i Quatre, a cura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens.
Desenvolupament enciclopèdic Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics –Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Illustració, Iberoamèrica i món contemporani– i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscellànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses De l’edat mitjana vol…
Arxiu del Regne de València
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per les diverses administracions del Regne de València.
És el primer entre els de la seva categoria dins el conjunt dels arxius estatals per l’antiguitat i la continuïtat de les sèries dels seus fons, d’interès per als investigadors L’Arxiu del Regne de València ARV és propietat de l’Estat espanyol, si bé és gestionat en l’actualitat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana Fou fundat pel rei Alfons el Magnànim a les Corts de València del 1419 per a la salvaguarda i custòdia de la documentació expedida per la Cancelleria Reial, la Reial Audiència o la procedent dels Processos de Corts S’establí que tota aquesta documentació fos…