Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Estudis Altafullencs
Historiografia catalana
Revista anual fundada l’any 1977 pel Centre d’Estudis d’Altafulla.
El 1975 s’havia creat el Grup de Recerques d’Altafulla, posteriorment, convertit en Centre d’Estudis d’Altafulla Una de les primeres finalitats del Centre consistí a publicar una revista el primer precedent fou Aproximació al coneixement de Joaquim Gatell i Folch El 1977 s’establí aquesta nova revista amb centres d’interès molts diversos, com ara l’ordenació del territori, la lingüística, la bibliografia, l’arqueologia i la història Ha mantingut la seva regularitat i ha emprès un petit canvi d’imatge en la presentació l’any 2000, coincidint amb la publicació del Colloqui sobre…
Vicent Vives i Liern
Historiografia catalana
Arxiver, erudit i advocat.
Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…
Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC)
Historiografia catalana
Institució creada el 1982 per un petit grup d’universitaris i estudiosos nord-catalans: Joan Becat (director), Domènec Bernardó, Ramon Gual, Alícia Marcet, Miquela Valls i Pere Verdaguer.
El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i desenvolupen àmbits com la història, la…
Josep Aparici i Garcia
Història
Militar
Militar del cos d’enginyers.
Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput el resultat…
,
Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que conserva la documentació relativa a la catedral de Tarragona i de les institucions que se’n deriven.
Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un…
arxius valencians
Historiografia catalana
Col·lecció d’instruments de descripció que la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana publica des del 1985.
La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins…
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les…
Gabriel Alomar i Esteve
Historiografia catalana
Arquitecte, urbanista i historiador.
Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista…
Miquel Golobardes i Vila
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Nascut en el si d’una família pagesa, el 1934 ingressà als cursos de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya on estudià amb beca fins que s’incorporà a la seva lleva en esclatar la Guerra Civil Espanyola, on participà com a milicià de cultura Després de la guerra fou depurat 1940, i es veié obligat a deixar l’ensenyament Malgrat tot, amplià els estudis i es llicencià en història antiga el 1942 Aquest mateix any, a Montblanc, obrí una acadèmia on s’impartien classes de comerç, idiomes i primer i segon ensenyament Però el 1943 fou denunciat per motius polítics i hagué de…
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies especials i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina