Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Quaderns de La Selva
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre d’Estudis Selvatans, creada el 1983 amb motiu de la celebració de la XXVIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos a Santa Coloma de Farners.
Poques setmanes després d’aquesta celebració es creà el Centre d’Estudis Selvatans i, l’any següent, es publicà una part dels treballs presentats a l’Assemblea en els Quaderns de La Selva L’interès fou, doncs, el d’iniciar la publicació i divulgar estudis sobre la comarca Tanmateix, la publicació s’aturà per manca de recursos, de “tradició erudita de la comarca” i de participació de les institucions Amb la constitució del Consell Comarcal de la Selva s’aconseguiren els ajuts necessaris per a publicar la segona part dels treballs de l’Assemblea del 1983 1989 El tercer número 1990…
Joan Baptista Peres i Robert
Historiografia catalana
Humanista i erudit.
Canonge bibliotecari de Toledo i bisbe de Sogorb 1591-97, dedicà els seus esforços d’historiador a la recerca, la compilació i l’estudi dels concilis hispànics dels temps dels gots i a la confecció de cronologies d’aquell període Mantingué correspondència amb humanistes del seu temps, com Antoni Agustí La seva collecció de llibres i manuscrits fou llegada a la seu de Sogorb Entre les seves nombroses obres, molt poques foren editades, destaquen les dedicades a la història de l’època dels gots, la història de Toledo i la història de la seu de Sogorb, a més de les vides de diversos…
Miquel Alcover i Sureda
Arqueologia
Historiografia
Cristianisme
Historiador i arqueòleg.
Germà d’ Antoni Maria Alcover , ingressà a la Companyia de Jesús Al llarg de la seva vida dugué a terme una gran activitat com a conferenciant i difusor de les seves troballes Entre aquestes destaquen l’aixecament dels plànols de l’església bizantina de Capdepera i diferents estudis sobre les coves prehistòriques mallorquines La seva tasca investigadora se centrà principalment en la dominació islàmica de les Illes Balears i, malgrat que els seus textos resten antiquats per a la visió crítica actual, tenen un indubtable valor a desgrat del canvi de sensibilitat i els avenços en els…
,
Lluc Beltran i Flórez
Historiografia catalana
Economista i historiador del pensament econòmic i dels sistemes de la seguretat social.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la London School of Economics És coautor, amb J Sardà, de la recerca publicada per l’Institut d’Investigacions Econòmiques Els problemes de la banca catalana 1933 Collaborà al despatx de F Cambó i al gabinet de J Tarradellas a la Conselleria de Finances, durant la Guerra Civil Espanyola També fou consultor del paquet de mesures conegut com a decrets de s’Agaró, al gener del 1937 El seu treball amb un vessant històric més important i escrit després de la guerra és Los seguros sociales 1945 En aquest estudi, hi ha una…
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
Daniel Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador, erudit i eclesiàstic.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu abadiat promogué la restauració…
Diari Català
Portada del primer número del Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo 1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics…
,
Isidor Macabich i Llobet
Historiografia
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, eclesiàstic, periodista, escriptor i arxiver.
Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…
, ,
Emilia Salvador Esteban
Historiografia catalana
Historiadora.
És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…
Ramon Sibiuda
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament comú al bisbat…