Resultats de la cerca

Aquesta publicació és l’element principal de difusió dels estudis del Cercle Cada número de la revista està dedicat a un tema de recerca hi ha, doncs, una relació d’articles que hi fan referència, o la publicació de ponències, conferències o colloquis realitzats prèviament sota l’empara del Cercle En els Quaderns , hi han participat fins ara historiadors de renom de les universitats catalanes que han tractat temes que van més enllà de les comarques gironines, centrant de vegades debats historiogràfics per tot Catalunya Cal destacar, entre d’altres, els volums següents Reflexions…

Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…

Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans que aparegués…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat de Madrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic mantingué sempre una visió conciliadora entre la Bíblia i la ciència, mostrant-se…

El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…

Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…