Resultats de la cerca

Es llicencià a Barcelona el 1960 i fou professora a la Universitat Autònoma al principi dels anys setanta Immediatament després cursà estudis a Londres i a Columbia EUA, on es doctorà en economia el 1975 Especialitzada en l’estudi de la condició de la dona, professà en diferents universitats americanes i dirigí un programa de recerca sobre aquest tema a la Universitat de Cornell Fruit d’aquesta línia d’investigació són els seus estudis Mujer, economía y patriarcado durante el periodo franquista 1977 i Women and Development The Sexual Division of Labour in Rural Societies 1982

Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu…

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…

Doctor en filosofia, exercí docència al Seminari d’Urgell i a la Universitat Autònoma de Barcelona Escriví Escrits i polèmiques del lullista Salvador Bové 1986, Pau Duran i el capítol i bisbat d’Urgell fins al Tractat dels Pirineus 1987 i Joaquim Maurín y su tiempo 1992

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El 1780, Francisco…

Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc…

Persona d’idees anticatòliques i membre de la Societat Bíblica protestant, participà en la fundació de la Societat Literària d’Amics de l’Home El 1839 fou deportat temporalment a les Canàries, però l’any següent publicà Catecismo político 1840 En la seva producció escrita combinà la publicació de pamflets de temàtica anticatòlica i descripcions geogràfiques molt innovadores en aquell temps Descripción geográfica histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar 1844-46 i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, on es dona una divisió del Principat en comarques,…

Ciutadà honrat de Barcelona Després d’estudiar a Lleida, ocupà el càrrec d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Calígraf notable, el 1632 copià i illuminà unes Genealogies dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó abans i després de la Unió , treball realitzat per mossèn Jaume Ramon VilaEl 1636 fou un dels representants del Consell de Cent per a tractar prop del virrei, duc de Cardona, la qüestió de l’import dels quints Des del 1641 fou arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per manament de Lluís XIII El 1650 acabà la seva Historia de los Condes de Urgel que, després de ser dipositada…

Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a bibliotecari a…

Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la Plana vg…