Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
republicanisme historiogràfic
Historiografia catalana
De la mateixa manera que la institucionalització cultural mancomunitària del principi del s. XX suposà la consolidació d’un equip intel·lectual –els noucentistes– que menà tot el procés, la nova institucionalització de la Generalitat republicana dels anys trenta comportà l’articulació d’un equip intel·lectual propi, amb un seguit de característiques compartides i ben diferenciat dels objectius dels seus predecessors.
Desenvolupament enciclopèdic Com havia passat durant l’experiència mancomunal, la participació en les instàncies de poder fou allò que permeté la cristallització d’un grup i li conferí la seva condició de collectiu hegemònic Definició del grup i objectius A hores d’ara, encara no existeix una definició àmpliament acceptada per a designar aquest nou equip Norbert Bilbeny l’ha classificat com el representant del “republicanisme nacional” i Francesc Artal, considerant els seus membres com a hereus de la tradició federal, els ha definit com a “republicans estrictes” També se’ls podria anomenar “…
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…
Ramon Gayà i Galmés
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan
Luis Ulloa Cisneros
Historiografia catalana
Historiador i enginyer de mines peruà.
L’interès per l’explotació minera del seu país durant l’etapa colonial espanyola el decantà cap als estudis històrics i ja el 1897, a vint-i-vuit anys, rebé l’encàrrec del govern peruà d’anar a Europa per tal d’aplegar un corpus documental que havia de resoldre diferents contenciosos amb els països veïns Després de vuit anys de treball, reuní una extensa collecció diplomàtica de més de 30 volums, que el prestigià com a rellevant erudit Del 1914 al 1922 fou director de la Biblioteca Nacional de Lima L’any 1919 fou comissionat novament en viatge d’estudis a Europa El 1927 aparegué…
Michel Brunet
Historiografia catalana
Historiador.
Nascut prop de París, estudia, des de fa més de trenta anys, els arxius d’època moderna de la Catalunya del Nord, d’on és nadiua la seva mare És conegut sobretot per la visió innovadora del període revolucionari francès que desenvolupà en la seva tesi, Le Roussillon, une société contre l’état, 1780-1820 1986 en català, se’n publicà una síntesi El Rosselló de cara a la revolució francesa L’autor s’ha interessat particularment per la situació del camp nord-català del s XVIII La chasse et la pêche en Roussillon , Les pouvoirs au village, aspectes de la vie quotidienne dans le…
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia catalana
Historiadora i investigadora en els àmbits de la història quantitativa i de la història oral.
Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Història
Historiador i cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa…
, ,
Centre d’Estudis d’Altafulla
Historiografia catalana
Entitat creada el 1977 a Altafulla.
El seu àmbit d’actuació és aquest municipi i la subcomarca del Baix Gaià L’òrgan màxim de representació és l’assemblea general de socis i el consell rector Acull uns 360 socis, així com la collaboració d’investigadors també es beneficia dels intercanvis amb més de trenta centres d’estudi El Centre se subdivideix en diverses seccions i disposa d’un arxiu i una biblioteca amb més de 3 000 volums També publica les revistes Estudis Altafullencs i L’Oliverot , així com una collecció de monografies Els seus orígens es remunten al 1965, any en què un grup de joves del municipi crearen el Fòrum d’…
Pierre de Poeydavant
Historiografia catalana
Funcionari reial bearnès.
Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…
Sebastià Sivera i Font
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina