Resultats de la cerca

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario…

El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest…

Una part important de la seva obra té un gran valor historiogràfic Estudià a les universitats de Barcelona, Madrid i la Sorbona París Es doctorà el 1968 Professor universitari, primer de la secció de Palma de la Universitat de Barcelona i, després, de la Universitat de les Illes Balears, obtingué la categoria de catedràtic el 1977 i ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i vicerector d’investigació 1977-82 Abandonà la docència el 1999 Ha estat director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación 1957-76 Fou el fundador i primer…

Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…

Vida i obra Estudià batxillerat al Collegi de la Concepció dels Pares Franciscans d’Ontinyent i cursà la carrera de dret a la Universitat de València com a becari del Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, on obtingué la llicenciatura el 1929 i aconseguí el premi extraordinari L’any 1930 es doctorà a la Universitat de Madrid amb la tesi Ideario político de Balmes , per la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat 1931, tesi que fou publicada el 1934 Amplià estudis per Europa, on accedí als corrents intellectuals i filosòfics del moment A França 1931 i 1932 es posà en contacte…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com…

Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB i un…

Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…