Resultats de la cerca

Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…

Vida i obra D’ideologia carlina, fundà La Tradición i dirigí El Radical Fou membre de la Companyia de Jesús 1897-1905 Durant la dècada de 1920-30 fou nomenat director del Museu Arxiu de Tortosa, on creà l’hemeroteca i la biblioteca, i designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1934 fou nomenat delegat provincial de belles arts Cronista oficial de Tortosa des del 1941, fou acadèmic de la Real Academia de la Historia de Madrid i ingressà en l’orde d’Alfons X el Savi L’obra per la qual és conegut és la Historia de Tortosa y su comarca 1933-59, en vuit volums, de la…

Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística  El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a  La Illustració Catalana  i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos,  entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…

Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat…

Vida i obra Cosí de l’historiador i polígraf Josep M Quadrado, realitzà els primers estudis al convent de frares franciscans de Ciutadella Inicià els estudis de farmàcia i botànica a València, on feu pràctiques a l’hospital civil Continuà els estudis de farmàcia a Barcelona i es llicencià el 1834 amb la tesi De combustione A la ciutat comtal, conreà la poesia i el drama, i publicà el drama en prosa El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838 Tornà a Ciutadella l’any 1839, on s’establí i es dedicà professionalment a la farmàcia La seva principal…

Constitueix l’obra més emblemàtica de l’autor i pot ser considerada un veritable símbol de la represa nacional contemporània No en va el mateix Soldevila volgué que hi figurés el lema Fer de Catalunya un poble normal , veritable mòbil rector del seu pensament historiogràfic i polític L’obra, encarregada pel polític i mecenes Francesc Cambó cap a la fi del 1928, fou un gran èxit editorial i provocà un impacte molt profund en el si de la intellectualitat catalana Una de les claus de l’èxit fou que Soldevila defugí la intenció camboniana de realitzar una obra obertament doctrinària i…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…