Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Jaume Tarrazón i Badia
Cinematografia
Exhibidor.
S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la …
masque
Música
Entreteniment teatral britànic de forma imprecisa, que inclou normalment música, poesia, cant, dansa i actuacions teatrals.
Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants sobretot a la de Florència i a la cort de França El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson 1572-1637, seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment Els textos no tenien gaire importància el més brillant era l’…
Studio Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1915 per Joan Solà i Mestres i Alfred Fontanals, tècnics experimentats de la Pathé barcelonina.
Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…
Osías Wilenski Schor
Música
Compositor, pianista i cineasta argentí.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on cursà piano amb Vicente Scaramuzza, i més tard estudià harmonia i composició amb Erwin Leuchter, vienès emigrat a l’Argentina que havia estat alumne d’Alban Berg, a través del qual s’inicià en el dodecatonisme De petit fou considerat un nen prodigi Gràcies a una beca concedida per la Fundació Williams viatjà als Estats Units, on amplià els estudis de piano amb Simon Barer a la Juilliard School de Nova York Posteriorment feu carrera internacional com a solista de piano, amb concerts als Estats Units i a l’Amèrica del Sud La dècada de 1960…
Daniel Carbonell i Casanovas
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…
Sturm und Drang
Música
Corrent estètic del Classicismeprovinent de la literatura alemanya al qual molts musicòlegs adscriuen algunes manifestacions romàntiques, com l’expressió vigorosa, i fins i tot violenta, de les emocions.
El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial i que…
Joan Maragall i Gorina
![](/sites/default/files/media/FOTO/39959.jpg)
Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,
La Marieta de l’ull viu
Cinematografia
Pel·lícula del 1927; ficció de dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones JAlfonso Barcelona ARGUMENT Baixant de la Font del Gat 1922 d’ Amichatis i Gastó AMàntua GUIÓ Amichatis , GAMàntua FOTOGRAFIA Luis Rodríguez Alonso blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Marina Torres Marieta, James Devesa Pauet, Xavier de Rivera Sebastià, Josep Santpere el batlle, Rosita Hernàez la pentinadora, Blanca Muñoz la Taneta, Sra Arquimbau Sra Sió, Alexandre Nolla, Francesc Tressols, José Alfonso, Enric Guitart, Ricard Alís ESTRENA Barcelona, 04061927 Sinopsi A la Barcelona del 1840, durant la primera guerra Carlina, Marieta és festejada per…
Kinesa
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats el 1965 per Pere Balañà i Bonvehí i l’industrial i financer Joan Palomeras.
Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P Balañà Al final…
Estudis Isasi
Cinematografia
Estudis de rodatge creats pel director i productor Antonio Isasi-Isasmendi a Esplugues de Llobregat, al final del 1968.
Per tal de poder rodar els seus films el director creà el 1955 la seva pròpia marca Isasi PC Cansat de les dificultats i els costos econòmics que li suposava el lloguer de diversos estudis de rodatge, es decidí a aixecar-ne uns de propis per al rodatge de films propis, però també per produir-ne de més modestos mitjançant la marca filial Diagonal Films, creada amb Antoni Irles Els estudis disposaven de cinc escenaris amb una capacitat de producció d’unes dotze cintes l’any de mitjana També es dotà d’una plantilla de personal fix, una piscina de rodatge de 3 m de profunditat…