Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Sant Fructuós de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Aquesta capella és documentada l’any 969, en què l’abat Sal la del monestir de Sant Pere de Vellanega es queixà als comtes de Pallars contra Duran, que havia robat unes vaques, motiu pel qual, en concepte d’indemnització, aquest fou obligat a donar al monestir l’església de Sant Fructuós, situada dins del terme del castell de Mur Aquesta notícia permet establir un origen privat per a aquesta església En el document de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, de l’any 1069, s’esmenten diferents terres situades prop d’altres terres de Sant Fructuós En una d’aquestes afrontacions s’…
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
Sant Andreu in Planezas (la Seu d'Urgell)
Art romànic
Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…
ranz des vaches
Música
Nom que reben les melodies originalment tocades pels pastors de les muntanyes de Suïssa amb trompes alpines per a reunir els ramats de vaques.
Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’expressió…
Sant Pere de Vellanega (Llavorsí)
Art romànic
El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’abadia de Sant…
Torre de Puigfarner (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Cisterna de l’edifici defensiu excavada a la roca en forma de trapezi Hom hi pot observar encara la perforació que era utilitzada per al desguàs F Junyent-A Mazcuñan La torre es troba al municipi d’Aguilar de Segarra S’havia aixecat dalt un petit turó recobert d’alzines, que es dreça al costat del mas Puigfarner, pagesia situada entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, en una zona planera i conreada, estesa a la banda sud-occidental del terme, integrada, físicament, malgrat pertànyer administrativament al Bages, a la Segarra Calafina Long 1°33’45” — Lat 41°42’50” Hom hi va des de…
Sant Quiri d’Alins de Vallferrera
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est de la capella després de la seva restauració l’any 1987 J Camp La capella de Sant Quiri és situada al cim d’un turó, en un lloc eminent, a 1 km al sud d’Alins, on s’ha dit que hi havia el castell o la força d’Alins, i al qual s’arriba per un corriol que surt a l’entrada del poble d’Alins MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH620120 Història Malauradament no s’han trobat notícies sobre aquesta església, que tradicionalment, en la memòria popular de la Vallferrera, s’ha tingut com l’església de l’antic castell o fortalesa que constituïa la força d’Alins, i que fou…
música del Kirguizistan
Música
Música desenvolupada al Kirguizistan.
La capital és Bishkek A partir del segle X el territori fou ocupat, successivament, pels kirguisos, els mongols i els uzbeks i, finalment, caigué sota el poder dels tsars de Rússia al segle XIX Poble ramader nòmada, l’adveniment del règim soviètic suposà un canvi radical en els costums i en l’estructura econòmica de la societat S’introduïren nous conreus -cotó, tabac-, la indústria i la mineria La població és formada bàsicament per kirguisos, i també hi ha uzbeks, ucraïnesos, russos, alemanys i tàtars La religió més estesa és la musulmana sunnita La República del Kirguizistan es declarà…
Sant Andreu de Tresponts (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
L’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà les…
Sant Martí de l’Armentera
Art romànic
Situació La vila de l’Armentera es troba a la plana alluvial de l’Alt Empordà, a mà dreta del curs baix del riu Fluvià i a uns 3 km del mar, en un espai que es caracteritza pels fèrtils terrenys de conreu i pels aiguamolls L’església parroquial de Sant Martí és ben destacada dins el nucli urbà de la vila Mapa 258M781 Situació 31TEG063691 Per l’Armentera passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries i hi arriba també la local de Ventalló a l’Armentera Història El lloc de l’Armentera i la seva església de Sant Martí eren una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, la qual…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina