Resultats de la cerca

Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…

Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni apte per a la…

Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb el seu fill…

Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…

Vida Infant prodigi, s’inicià en la música amb el seu pare i alguns professors esporàdics, però la seva formació musical i intellectual fou essencialment autodidàctica Als set anys feu el seu primer concert públic, i el 1897 interpretà la  Simphonie espagnole d’Édouard Lalo al Carnegie Hall de Nova York, però la seva projecció internacional tingué lloc dos anys després a Berlín, on fou contractat per oferir quinze recitals per Alemanya Ha estat considerat un dels grans virtuosos de violí per la crítica internacional Al llarg de la seva carrera de violinista virtuós collaborà amb les…

Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana El Vapor Buxeda Vell Panorama Fotográfico , 1891 Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer…

Fàbrica de Sabadell Barcelona Artística e Industrial , 1907 La ciutat de Sabadell es mantingué fidel a la llana de manera quasi unànime Era fidelitat perquè la llana era la fibra tradicional i pròpia de Catalunya, fins que el cotó no ocupà el primer lloc Poques foren les excepcions Una d’elles és la de Bonaventura Brutau i els seus successors Bonaventura Brutau i Estop nasqué a Sabadell l’any 1817 Seguí la tradició familiar, ja que el seu pare tenia una petita fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Joan, núm 28, fundada el 1836 Va prendre el relleu generacional a la mort del pare,…

Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la industrialització catalana —morí el 1917—…

Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…