Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Associació Catalana de l’Orgue
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1992 per a promoure l’estudi i la difusió de l’orgue i de la seva música.
Amb la voluntat d’igualar el nivell organístic coneixement, restauració i difusió de l’orgue català al de la resta de països d’Europa, entre els seus objectius primordials hi ha la creació d’un cens actualitzat dels orgues catalans, l’elaboració d’una història completa de l’orgue a Catalunya i la sensibilització tant de les institucions públiques com del públic en general sobre la pèssima situació de conservació en què es troben la majoria dels orgues catalans Des del 1994 s’ocupa de l’organització del cicle anual de concerts "Els orgues de Catalunya" Bibliografia Complement…
Répertoire International des Sources Musicales
Música
Repertori internacional que pretén catalogar i dur a terme un estudi crític de totes les fonts historicomusicals, impreses i manuscrites, que existeixen al món.
És un projecte sense ànim de lucre, amb la finalitat de servir els resultats de la investigació a la comunitat científica internacional Actualment, la redacció central es troba a Frankfurt, des d’on es coordinen els treballs autònoms de més de trenta països associats Afavorit per la Societat Internacional de Musicologia SIM i l’Associació Internacional de Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació Musical AIBM, els seus treballs es divideixen en tres sèries Sèrie A amb els subapartats A/I -Impresos musicals fins el 1800- i A/II -Manuscrits musicals 1600-1850-, Sèrie B miscellànies i…
Jaciment de Montjuïc (Barcelonès)
El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les del Miocè…
Pietro Alessandro Guglielmi
Música
Compositor italià, una de les figures més importants de l’òpera al final del segle XVIII.
Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…
Estudis florístics o de biodiversitat vegetal de plantes vasculars
Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…
Els crustacis de zones humides dels Països Catalans
Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles Albert Ruhí i Vidal Les masses d’aigua lenítiques i somes basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc són anomenades genèricament zones humides A Catalunya se’n poden…
Consideracions sobre el progrés en el coneixement de la diversitat dels fongs
Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…
Els estudis geològics recents
Consideracions generals A cavall dels segles XX i XXI, les ciències de la Terra i del sòl han experimentat avenços extraordinaris No es tracta només de nous descobriments sobre el terreny, sinó de la incorporació d’innovacions tecnològiques i analítiques i de noves teories que incideixen en el refinament del coneixement ja adquirit La tecnologia ha aportat les novetats més importants Els nous instruments al servei del treball científic han fet canviar els procediments des de la manera d’adquirir les dades en les campanyes de camp fins a la manera de processar-les, de representar-les i de…