Resultats de la cerca

Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes

Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…

El sonso ver Gymnammodytes cicerelus és un peix gregari capaç d’enterrar-se amb una gran rapidesa als fons sorrencs De dors verdós i desproveït d’escates, és pescat a la primavera, quan s’acosta als fons litorals per fer la reproducció hom el dedica sovint a esquerar hams per al llobarro Domènec Lloris Les espècies que formen la família dels ammodítids tenen el cos gairebé anguilliforme i de secció gairebé cilíndrica, les escates petites i distribuïdes per diferents parts del cos i la línia lateral aparent i proveïda de porus mucosos i de curtes derivacions El rostre és característicament…

Exemple de tractament de la biodiversitat de tres paratges, cadascun amb tres espècies Si la biodiversitat es basa en el nombre d’espècies, s’obté el mateix resultat per a tots tres Tanmateix, com es pot veure, el paratge 3, amb dues famílies i tres gèneres, és més divers que els paratges 1 i 2 al seu torn, el paratge 2, amb una família i tres gèneres, és més divers que l’1, que només disposa d’un gènere Domènec Lloris Els peixos, igual que altres organismes marins de la Mediterrània, no s’escapen de la influència del continu degoteig d’informació alarmista sobre l’estat de les seves aigües…

Entre els esciènids, el corball de roca Sciaena umbra és potser l’únic que es pot trobar en substrat de roca, tot i que prefereix, com els altres, els fons sorrencs És una de les espècies més apreciades d’aquests ambients rocosos, on es veu fent grups d’uns quants individus Són molt característics els radis espinosos que té a l’aleta anal i el color blanc de les aletes pelvianes La línia lateral, molt marcada, arriba fins al final de l’aleta caudal Xavier Safont/M Alba Camprubí La família dels esciènids reuneix espècies de cos fusiforme o oblong, més o menys comprimit, amb escates de tipus…

Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…

Les migracions anuals dels ànecs Les formacions d’anàtids es compten entre les més populars dels ocells migradors, identificables per les siluetes inconfusibles dels ànecs, panxuts i llargs de coll, amb les ales d’implantació reculada La fotografia recull el moment en què un d’aquests estols, integrat per ànecs coll-verd Anas platyrhynchos , emprèn el vol en una llacuna de l’interior prepirinenc Oriol Alamany Els principals quarters de reproducció de la major part dels ànecs paleàrtics se situen molt al N, en zones que resten cobertes per la neu i el glaç durant l’hivern, cosa que n’impedeix…

Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…

Característiques de grup Com ja hem dit en el capítol anterior, en aquest tractarem els ortòpters d’antenes i oviscapte de les femelles curt, els típicament anomenats llagosts i llagostes, encara que n’hi ha d’altres, no tan coneguts, que pertanyen al mateix grup Altres caràcters que els defineixen i els separen dels ensífers són la situació dels òrgans auditius si n’hi ha al primer metàmer abdominal i la manera de produir l’estridulació fregant el fèmur amb la tegmina En general són allargats i lleugerament comprimits Tenen el tegument llis o rugós, amb ornamentació i pubescència escasses, i…

Característiques generals dels molluscs fòssils El nom de mollusc de mollis , tou, fa referència a les parts toves, és a dir, al cos dels organismes animals que reconeixem sota aquest nom tanmateix, els caracteritza més la possessió d’un esquelet calcari extern la closca o conquilla, malgrat que també pot ser intern, com en el cas d’alguns cefalòpodes, o inexistent, com en certs gasteròpodes Els molluscs constitueixen un 11% de totes les espècies animals en evolució al llarg de la història de la Terra El nombre d’espècies de molluscs supera el total de les corresponents a protozous, porífers…