Resultats de la cerca

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria…

Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…

Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de música a l’…

Tots els autors que han tractat la ràtzia d’Almansor i la destrucció de Barcelona, durant els primers dies del mes de juliol del 985, coincideixen a reconèixer que els musulmans marxaren carregats d’un bon botí i seguits d’un munt de presoners L’autor anònim del Dikr Bilad al-Andalus precisa també, exagerant, que durant la seva expedició número 23, el ḥāğib Almansor capturà 70 000 persones, dones i infants inclosos Sense arribar a acceptar aquesta xifra, hom admet que la ràtzia acabà amb la captura de nombrosos presoners Un document de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona diu que “morts o…

La literatura, i per extensió la cultura catalana, va veure néixer el segle XX immergida en un procés que, iniciat al tombant de segle, maldava per dotar-la d’un caràcter nacional i modern, tot superant el regionalisme i l’anacronia que caracteritzaven l’etapa precedent Sota l’estendard de la modernitat, un grup reduït, però força actiu, de la intellectualitat catalana del moment elaborà un discurs ideològic, de caire regeneracionista, que incorporava, a més, les seves reivindicacions estrictament professionals Amb tot, aquest esforç de transformació va topar amb la resistència de la mateixa…

RLlull, mestre de Sant Francesc, segle XV BC Nascut a Ciutat de Mallorca 1235, Ramon Llull, de sobrenom el doctor illuminat, fou la viva encarnació de l’autodidacte que assimilà gran part de la cultura de la seva època Coneixedor de la cultura cristiana, se situà dins les tesis fonamentals de l’augustinisme medieval, més deutor de Plató que d’Aristòtil, amb influències dels victorins, però també ho feu voluntàriament en les tradicions hebraico-cabalística i islàmica En parlar de Llull no es pot oblidar que el missioner precedí el pensador i l’escriptor, a judici d’Eusebi Colomer, per a qui l’…

Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del 1986,…

Al principi del segle XX, a la majoria de llars catalanes les tasques domèstiques, necessàries per a assegurar la subsistència quotidiana de les persones, ocupaven un gran nombre d’hores a les dones —joves, adultes i grans—, mestresses o minyones El treball era molt feixuc, ja que les tècniques i els procediments emprats eren totalment manuals i només alguns habitatges de les àrees urbanes disposaven d’aigua corrent o estaven connectats amb la xarxa de clavegueram o de gas Sabons Barangé, cartell, Barcelona, sd RM Durant els primers trenta anys del segle es van produir avenços significatius…

Projecte de llanterna del port de Barcelona, MMarín, 1740 La necessitat d’organitzar una infraestructura que permetés un eficaç control estratègic, sociopolític, econòmic i administratiu del territori i de la població va implicar que la corona borbònica, després de la seva victòria el 1714, concentrés a Catalunya un bon nombre de contingents militars hàbilment distribuïts Els enginyers formaven part d’aquest grup i la seva tasca girava al voltant de la projecció, direcció i supervisió de les obres A més de les iniciatives constructives adreçades a fixar la defensa i el control…

Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…