Resultats de la cerca

En la seva primera etapa tingué com a director musical a Arturo Tamayo i, des del 1973, a José Ramón Encinar, dues batutes d’enorme rellevància en el camp de la creació actual La plantilla original, ampliable i adaptable segons les necessitats de cada partitura, és una formació de 17 instrumentistes integrada per un septet d’instruments de vent, un quintet de corda, dos percussionistes, teclat i arpa El conjunt madrileny ha actuat als principals festivals europeus de música contemporània i ha desenvolupat una intensa activitat discogràfica i radiofònica La impressionant llista d’obres…

Música culta Colònia espanyola des del 1521, les primeres notícies que hom té d’una activitat musical estan associades a la catedral, que data del principi del segle XVI Hom té també constància que, com era costum a l’època, el capítol disposava d’una sèrie de càrrecs musicals mestre de capella, sochantre , organista, cantor, tot i que no és fins el 1756 que els noms d’aquests càrrecs són consignats Fins ben entrat el segle XIX, la música culta conreada a Puerto Rico, tant secular com religiosa, fou, com era habitual a les colònies, de tradició íntegrament europea El 1832 s’inaugurà el Teatro…

Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…

Des de la seva creació ha participat en els principals festivals, no solament estatals, sinó també de ciutats com París, Milà, Roma, Estrasburg, Bordeus, Zagreb i Nova York Especialment actius en el terreny discogràfic, han enregistrat més d’un centenar d’obres de música espanyola de les últimes dècades Entre els seus darrers discos, figuren el Concert per a fagot i conjunt instrumental , de Joan Guinjoan, i l’obra de cambra de Joaquim Homs, sota la batuta del seu director titular, José Luis Temes El grup és integrat per Salvador Espasa flauta, Carmen Guillén oboè, Salvador Vidal…

Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències…

Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces…

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element…

Arribà a Bogotà vers el 1573 i ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral fins el 1585 També fou mestre de música al seminari conciliar de San Luis, institució de la qual arribà a ser nomenat rector A causa d’una vaga de seminaristes en aquest centre deixà el càrrec i l’any 1588 es traslladà a Quito, i més tard, a Perú i Bolívia, on ocupà diversos llocs com a mestre de capella, especialment a Cuzco i la Plata A la catedral de Santafé de Bogotà es conserven vint-i-dues composicions religioses d’aquest autor, principalment càntics i salms a quatre veus Moltes d’aquestes…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis…

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…