Resultats de la cerca

Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina…

Al gener del 1567 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Àvila com a successor de Juan Navarro, càrrec en què es mantingué durant vint anys Algunes informacions que el situen a València entre el 1564 i el 1568 i del 1576 al 1578 no han pogut ser verificades El seu pas per la catedral d’Àvila no estigué exempt de polèmiques amb el capítol, que li retreia constantment la seva deixadesa i l’abandonament de les funcions que li eren pròpies Finalment, el 1587 el capítol determinà jubilar-lo i promoure al càrrec de mestre de capella Sebastián de Vivanco, natural d’Àvila, que en aquell…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…

Fill de l’orguener Pedro de la Orden, destacà sobretot en la construcció dels dos instruments de les catedrals de Conca 1768-70 i els dos de la de Màlaga 1778-1882 Tant en l’una com en l’altra treballà amb l’arquitecte José Martín de Aldehuela, que li dissenyà les caixes dels orgues Sobresortí dins l’escola orguenera de Conca segles XVII-XVIII tant per la monumentalitat com per l’encert i la qualitat de les seves obres Qualitat que culminà en els orgues de Màlaga amb quatre cadiretes, on executà la doble façana més gran i més ben resolta de tot el segle XVIII No li passà desapercebuda l’obra…

Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels constructors castellans més notables,…

Es formà musicalment als seminaris de Ciudad Rodrigo i Salamanca i més tard es traslladà a Madrid, on estudià amb C del Campo i J Gómez L’obtenció, el 1955, del Premi de Roma de composició li permeté llicenciar-se en cant gregorià amb Bertolucci i Higini Anglès, i amplià els estudis de composició amb G Turchi i G Petrassi Installat a Roma, fou mestre de capella de l’església de Montserrat De retorn a l’Estat espanyol, exercí com a consultor de música sacra a la Comissió Episcopal El 1971 fou nomenat director del Departament de Música en el Secretariat Nacional de Litúrgia i a partir del 1977…

És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys importants de…

Fou mestre de capella a la catedral de Plasència, i proposat com a mestre de capella a la seu de Saragossa el 1653, després de la mort de Manuel Correa Els canonges de la catedral decidiren que Torres tenia prou mèrits per a obtenir la plaça sense examen, i passà al davant del seu oponent, Luis Bernardo Jalón Malgrat que li oferiren 400 ducats, declinà la proposta Un any més tard, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca En el catàleg del 1642 de la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, apareixia com a autor d’un motet de quaresma i quatre villancicos perduts en l’incendi…

Inicià els estudis de guitarra amb Eugenio Rodríguez Pascual i, quan la seva família es traslladà a Sant Sebastià, els continuà amb Luis Soria A Madrid es perfeccionà amb Daniel Fortea, i el 1914 debutà al Teatre Arriaga de Bilbao El 1920 collaborà en un concert a Madrid amb Manuel de Falla Un any després feu la seva primera gira per l’Amèrica del Sud, on tornà el 1929 en una segona gira També es presentà a París 1926, a Alemanya 1927 i a Anglaterra 1928 Des del 1935 fou catedràtic del Conservatori de Madrid L’any 1940 estrenà a Barcelona el Concierto de Aranjuez , de Joaquim Rodrigo, que el…

Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en collaboració amb…