Resultats de la cerca

Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en la família de les violes de…

Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de…

Molts dels sons d’interès musical no són estacionaris, sinó que varien amb el temps El primer sistema d’anàlisi que dona una percepció acurada d’aquestes variacions és proporcionat per l’oscilloscopi, instrument que permet visualitzar la forma de l’ona elèctrica que genera un micròfon, la qual bàsicament es correspon amb l’ona sonora d’origen L’oscilloscopi és de gran utilitat en l’estudi dels fenòmens transitoris del so, com els atacs i les envolupants de l’ona sonora El freqüencímetre mesura el to o freqüència d’un so Els primers models constaven d’un micròfon i d’un amplificador que…

El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del…

En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…

El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll,…

El suport programat del so és un disc de cartó perforat de 33 cm de diàmetre que emmagatzema una sola peça El mecanisme de lectura mecànica per lleves s’acciona amb una maneta lateral L’ orpheus fou un instrument rar que construí a Leipzig l’empresa Paul Ehrlich & Co, la qual fabricava capses de música amb lectura per disc, amb una patent de l’any 1886

S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i…