Resultats de la cerca

Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica…

Fill de l’orguener Pedro de la Orden, destacà sobretot en la construcció dels dos instruments de les catedrals de Conca 1768-70 i els dos de la de Màlaga 1778-1882 Tant en l’una com en l’altra treballà amb l’arquitecte José Martín de Aldehuela, que li dissenyà les caixes dels orgues Sobresortí dins l’escola orguenera de Conca segles XVII-XVIII tant per la monumentalitat com per l’encert i la qualitat de les seves obres Qualitat que culminà en els orgues de Màlaga amb quatre cadiretes, on executà la doble façana més gran i més ben resolta de tot el segle XVIII No li passà desapercebuda l’obra…

Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la…

El 1942 inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Blank, i els reprengué al cap de tres anys, després d’una breu interrupció causada per la Segona Guerra Mundial Debutà el 1948 amb Mignon i del 1950 al 1953 formà part de la companyia de l’Òpera de Karlsruhe Posteriorment estigué a Munic 1953-61 i a Berlín a partir del 1961 Entre el 1955 i el 1964 interpretà al Festival de Salzburg els personatges de Reina de la Nit La flauta màgica i Konstanze El rapte del serrall i en 1965-68 cantà la part de l’Ocell del Bosc Sigfrid Interpretà els grans papers de coloratura…

Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà…

Estudià amb W Domgraf-Fassbänder i debutà el 1943 a Aussig com a Zerbinetta Ariadna a Naxos Del 1946 al 1951 cantà a la Staatsoper de Berlín, on es destacà en papers de soprano lleugera en òperes de WA Mozart, G Verdi, J Offenbach i R Strauss També actuà amb la companyia de l’Òpera de Viena, amb la qual el 1953 es presentà a Londres El 1957 interpretà a l’Òpera de San Francisco El cavaller de la rosa i Ariadna a Naxos , òpera que cantà també al Festival de Glyndebourne un any més tard Participà en diverses ocasions en els festivals de Salzburg i d’Ais de Provença, amb un gran èxit de…

Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la música escènica…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1960 debutà al capdavant de l’Orquestra de la Ràdio i Televisió Hongaresa Prosseguí la seva formació a Roma i a Basilea i el 1969 fou contractat com a director assistent de L Maazel a la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1973 A Itàlia, el 1970 debutà al Teatro alla Scala de Milà i després fou director principal del Teatro Comunale de Bolonya 1974, abans de ser-ho del Teatro La Fenice de Venècia 1976 Entre el 1986 i el 1989 dirigí L’anell del Nibelung a Torí El 1988 presentà la versió alemanya d’ El bosc , de…

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa comença en el sol2…

Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de Lluís Millet…