Resultats de la cerca

D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc Cant monòdic,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions…

Rebé del seu pare, Joan Llongueres i Badia , els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb Vicenç M de Gibert i amb Blanca Selva Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, les cantates corals  La fona de David 1971, El cavaller i el drac 1972 i La petita venedora de llumins 1973, una sarsuela, sardanes Marició i música religiosa A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’…

Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV…

Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es…

Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle…

Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…

Segons que es consideri des d’un punt de vista o un altre culte o popular, la seva localització geogràfica varia significativament Els estudis musicològics tradicionals occidentals lliguen el concepte de música àrab al repertori musical clàssic o culte dels països musulmans, en el qual cal incloure la música religiosa Més en concret, aquests estudis el relacionen només amb una de les quatre línies principals de música, la centrada a Egipte Àfrica musulmana Les altres tres són la persa Iran , la de Turquia i l’andalusina música andalusina Tot i que les quatre escoles tenen…