Resultats de la cerca

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’any 1932…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit positivista i…

Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques Musicals El RIPM…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam El Centre té…

En essència es distingeixen de les altres només per la seva dedicació específica a la temàtica musical, entesa aquesta en tota la seva varietat, com per exemple música culta, música popular, música ètnica, jazz , pop, música antiga o música religiosa També s’hi inclouen temes relacionats amb la investigació -musicologia i historiografia musical- i qüestions de caràcter pedagògic Hi ha, o hi ha hagut, publicacions dedicades de manera molt explícita a determinats corrents estètics musicals i també a una figura concreta o a la tendència iniciada per aquesta figura N’hi ha hagut de dedicades a…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…

Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar música al conservatori i dret a la universitat Tot i que es llicencià 1904 i doctorà 1923 en dret, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors, i del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove s’interessà per la composició musical, però en no assolir…

Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…

Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…