Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
José Ángel Lamas
Música
Compositor veneçolà.
Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort Visqué en una gran pobresa Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos La seva peça més coneguda és el motet Popule meus 1801, per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent Autor també d’himnes i motets en castellà En premio a tus virtudes , 1802, hom ha considerat la Missa en re 1810 i el Miserere per a quatre veus les seves…
Leo Schrade
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures…
Erwin R euben Jacobi
Música
Musicòleg suís d’origen alsacià.
Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’…
Simon Frith
Música
Sociòleg anglès, especialista en música popular.
Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor i…
Jaume Martí i Marvà
Música
Monjo benedictí de Montserrat, músic, literat i abat.
Vida Després d’uns anys d’estada a l’Escolania, on començà la seva formació, vestí l’hàbit monàstic el 1619 Aviat fou cridat a exercir càrrecs de govern que li impossibilitaren la seva dedicació a la música Fou predicador major, governador de les baronies del monestir, prior de Castellfollit de Riubregós Anoia, prior major de Santa María la Imperial d’Obarenes Burgos i abat de Montserrat durant un quadrienni 1645-49, al marge de les disposicions de la congregació de Valladolid a causa de la guerra dels Segadors, però amb el beneplàcit de Roma Sanejà l’economia del monestir, n’…
Romuald Twardowski
Música
Compositor i pianista polonès.
Estudià piano i composició amb J Juzeliunas al Conservatori de Vílnius 1952-57 i posteriorment fou alumne de B Woytowicz al de Varsòvia, institució de la qual fou professor 1972-2008 El 1963, a París, inicià estudis de polifonia i cant gregorià amb N Boulanger Guanyà, entre d’altres, el Premi del Festival de Primavera de Praga per Sonetti di Petrarca 1965, que forma part del Trittico fiorentino El seu estil és força eclèctic i obert a canvis més agosarats quant a l’harmonia, com en el cas de Nomopedia 1962 Característiques seves són la simplicitat i l’economia de mitjans Entre…
Ladislav Kubík
Música
Compositor txec.
Estudià composició a l’Acadèmia de Praga amb E Hlobíl i J Pauer Del 1971 al 1983 treballà a la Ràdio Txeca de Praga com a redactor —i posteriorment com a redactor en cap—, i alhora ensenyà composició al conservatori de la ciutat 1973-76 El 1983 fou nomenat secretari general de l’Associació de Compositors Txecs, càrrec que mantingué fins el 1990 A partir del 1987 feu classes a la Universitat de Praga El 1990 es traslladà als EUA, on fou professor a la Universitat de l’Estat de Florida des del 1990 La seva obra, adscrita a les tendències de la Neue Musik, però també influïda per O Messiaen i el…
Aribert Reimann
Música
Compositor i pianista alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín 1955-59 i musicologia a Viena 1958, i cap al final dels anys cinquanta començà a distingir-se com a pianista especialitzat en lieder , tot acompanyant cantants com D Fischer-Dieskau Com a compositor conreà al principi el serialisme, al qual renuncià per a adoptar formes més tradicionals En les seves obres és palesa la influència d’A Webern pel que fa a la complexitat, l’organització estricta del material musical i l’economia del llenguatge Tot i així, en obres com el cicle de cançons Engführung ‘Pas estret’, 1967 P Celan domina una…
,
Wassily Kandinsky
Música
Pintor rus, naturalitzat alemany el 1928 i francès el 1939.
Fou un dels personatges més importants de la pintura abstracta El 1871 la seva família s’installà a Odessa i fou allí on el jove Kandinsky estudià piano i violoncel, i també s’introduí en el món de la pintura, tot esdevenint un pintor aficionat El 1893 es doctorà en dret i economia a la Universitat de Moscou, però llavors decidí deixar de banda la carrera per a la qual s’havia estat formant i s’installà a Munic per esdevenir pintor Allí estudià a l’escola privada de pintura dirigida per Anton Azbé i a l’Acadèmia de Munic El 1911, juntament amb el pintor alemany Franz Marc, creà…
puntillisme
Música
Estil caracteritzat per la reducció del discurs musical a esdeveniments molt diferenciats i aïllats els uns dels altres.
El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme sorgí de la…