Resultats de la cerca

N’hi ha de dos tipus horitzontal i vertical L’episema horitzontal ja s’utilitzava a l’Edat Mitjana Pot aparèixer sobre una sola nota o sobre un neuma de dues o més notes, indicant la seva perllongació Els monjos de Solesmes País del Loira opinen que es tracta d’una perllongació breu, davant d’altres estudiosos que pensen que indica un desdoblament del valor de la nota o notes que afecta L’episema vertical indica l’ictus del ritme, i la seva utilització no obeeix regles fixes

El seu fundador, Alphonse Leduc 1804-1868, era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra Fou el seu fill Alphonse Charles 1844-1892 qui creà les grans colleccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile 1878-1951 Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961 Els fills d’…

Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…

Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical Catalana", "…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca…

Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre…

Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim disc,…

Fou fundada a Viena el 1901 pel banquer Josef Simon -cunyat de Johann Strauss- i els editors Bernhard Herzmansky, Adolf Robitschek i Josef Weinberger, en un moment en què l’edició musical a Àustria estava dominada per editorials estrangeres Les primeres edicions foren de música clàssica, com ara les sonates per a piano de Joseph Haydn, de WA Mozart i de L van Beethoven Cap al final del 1901 Universal Edition havia editat més de 500 volums, entre els quals la revisió que C Czerny feu d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Aviat es convertí en una de les editorials musicals més…

Fou fundada per Bernhard Schott 1748-1809 a Magúncia el 1770 o el 1780 -l’opinió dels estudiosos està dividida sobre aquest fet- Bernhard Schott publicà arranjaments per a piano i per a altres instruments d’òperes conegudes, entre les quals El rapte del serrall 1785 i Don Giovanni 1791 També es dedicà a la música de saló, especialment durant els anys noranta Els seus fills, Johann Andreas 1781-1840 i Johann Joseph 1782-1855, donaren un nou impuls a l’empresa adquirint altres editorials musicals i ampliant l’oferta A més, establiren sucursals en diferents ciutats europees, com Brusselles,…

Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera pel que fa a la seva interpretació Molt semblant al punctum , les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos