Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Josep Mauri i Esteve
Música
Compositor, director, violinista i pedagog valencià, descendent d’una família de músics valencians que s’establiren a Cuba a partir del 1856.
Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el Conservatori Mauri…
Kirckman
Música
Firma anglesa de constructors de clavicèmbals i de pianoforti.
En foren fundadors, Jacob Kirchmann 1710-1792 i el seu nebot Abraham 1737-1794, d’origen alsacià, que s’establiren a Londres i adquiriren la nacionalitat britànica, tot adaptant també el nom familiar El seu model de clavicèmbal, de construcció refinada i dotat de sofisticats mecanismes per a imitar els efectes tímbrics i dinàmics del pianoforte -registres de llaüt i de becs de cuir, pedals per a fer canvis de registració i gradacions sonores-, és el més representatiu de l’última etapa històrica de l’instrument, a la segona meitat del segle XVIII Del seu taller sortí, el 1809, el…
Manuel Ramírez
Música
Constructor d’instruments de corda aragonès.
De molt jove anà a viure a Madrid amb el seu germà José i junts treballaren durant molts anys en la construcció de guitarres, fins que Manuel s’independitzà Les seves guitarres presentaven unes modificacions a les barres harmòniques que els conferien més sonoritat Foren utilitzades per Andrés Segovia en alguns concerts que feu entre el 1912 i el 1937, cosa que els proporcionà fama internacional En el taller de Ramírez treballaren els operaris Santos Hernández Rodríguez i Domingo Esteso, que també es feren famosos quan s’establiren pel seu compte Nomenat lutier del Conservatori de…
efa
Música
Cadascuna de les obertures (obertura acústica) en forma de F antiga fetes a la part central de la taula harmònica d’alguns instruments cordòfons, generalment per parelles i simètriques respecte a l’eix longitudinal que defineix la direcció del mànec.
En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del principi del…
Hemony
Música
Família de fonedors de campanes i carillons neerlandesa d’origen lorenès, en la qual sobresortiren Frans (1609-1667) i Pieter (1619-1680), nascuts a Lévecourt, Lorena, i morts a Amsterdam.
Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una extensió de mínima de tres octaves La qualitat…
Michel de La Barre
Música
Compositor i flautista francès.
La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per a dues…
Quartet Rosé
Música
Quartet de corda austríac.
Fou fundat el 1882, amb Arnold Rosé com a primer violí El lloc de segon violí ha estat ocupat, successivament, per Julius Eggard 1882-84, Anton Loh 1884-90, August Siebert 1890-97, Siegmund Bachrich 1897-1905 i Paul Fischer 1905-38 Anton Loh 1882-84, Siegmund Bachrich 1884-95, Hugo von Steiner 1895-1901, Anton Ruzitska 1901-30 i Max Handl 1930-38 han estat els violistes, i Eduard Rosé 1882-84, Reimhold Hummer 1884-1901, Friedrich Buxbaum 1901-21, Anton Walter 1921-30 i Friedrich Buxbaum 1930-45, els violoncellistes Fou un quartet que es dedicà a la divulgació de la música més innovadora que…
Pere Rabassa
Música
Mestre orguener francès o flamenc.
Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de…
Joan Tolosa i Noguera
Música
Compositor, violinista i director català.
A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències, el 1853…
giga
Música
Dansa barroca de tempo ràpid, habitualment en compàs compost i forma binària, que esdevingué el darrer moviment de la suite.
Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina