Resultats de la cerca

Descontent amb els nous corrents compositius, el 1964 decidí dedicar-se a la musicologia, l’edició de música antiga i la crítica musical, en detriment de la composició, i fou el primer que aplicà a la música el terme "minimalista" Quatre anys més tard, en escoltar Come Out , de S Reich, intuí nous camins i reprengué la seva carrera de compositor Ha escrit principalment per a la Michael Nyman Band, però també per a orquestra simfònica, cors a cappella o quartet de corda Entre les seves composicions destaquen The Man who Mistook his Wife for a Hat 1986, The Commissar Vanishes 1999…

Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992

Després de la Primera Guerra Mundial estudià amb ChW Stanford i H Howells al Royal College of Music, on treballà del 1926 al 1966, any en què es jubilà Escriví, principalment, música de cambra i orquestral i mostrà una predilecció pels instruments de vent Ell mateix definí el seu estil com molt arrelat a les tradicions en les quals es formà Des del 1948 treballà com a editor en cap de partitures de l’empresa Penguin És autor de tres llibres Orchestral Technique 1931, How to Read a Score 1944 i The Composer and his Art 1960, i de diverses obres de consulta i de text

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de…

Inicià estudis a Viena, però l’adveniment del nazisme provocà la seva fugida a Anglaterra, on s’installà definitivament Treballà com a periodista i més tard com a conseller musical a la BBC L’any 1947 fundà amb Donald Mitchell la revista "Music Survey" Entre les seves obres destaquen BBritten A commentary on his works 1952, The great Haydn Quartets Their interpretation 1986 i Criticism 1987, així com traduccions de múltiples llibrets d’òpera Elaborà un mètode d’anàlisi, que ell anomenà funcional, que aplica els models de formalització logicomatemàtica del llenguatge a l’obra…

Fou molt actiu a la cort i als teatres de Londres a partir del 1614 Possiblement participà com a compositor en alguna de les produccions de W Shakespeare L’any 1635 passà a formar part del King’s Musick com a llaütista i cantant El 1644 obtingué un doctorat a la Universitat d’Oxford, institució de la qual fou professor entre el 1656 i el 1661 El 1662 esdevingué gentleman de la capella reial, com a successor de Henry Lawes Com a compositor destacà per les seves cançons, moltes de les quals foren escrites per a obres teatrals Publicà un parell de colleccions de cançons per a tres veus i baix…

Estudià piano i composició a la Universitat de Cambridge Entre el 1947 i el 1959 pertangué a l’equip musical de la BBC, institució a la qual retornà el 1965 Des del 1959 es dedicà prin cipalment a escriure sobre música Les seves investigacions i els seus treballs se centraren en la música del segle XIX, molt especialment en R Wagner i els postromàntics, A Bruckner i G Mahler Una de les seves grans realitzacions fou completar la Simfonia núm 10 de Mahler a partir dels fragments i esborranys deixats inconclusos pel compositor L’obra fou presentada en concert l’any 1964…

Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical Instruments…

Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué…

Destacà ben aviat a la coral de la seva parròquia per la qualitat extraordinària de la seva veu A setze anys s’installà a Chicago, on el 1930 entrà en un quartet vocal que viatjava per la regió cantant a les esglésies Malgrat les oportunitats que tingué de cantar gèneres no religiosos, especialment blues , Jackson determinà de no fer-ho Al principi dels anys quaranta estigué cinc anys fent gires amb el compositor i pianista de gòspel Thomas Dorsey El 1946 gravà Move on a Little Higher , el primer gran èxit d’aquest tipus de música, que la donà a conèixer arreu Durant els anys cinquanta feu…