Resultats de la cerca

L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les…

Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical…

La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons cordòfon , només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la …

En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris

Estudià a les universitats de Heidelberg i Leipzig 1908-14, on es doctorà amb una dissertació sobre Praetorius Entre els seus mestres destaquen H Riemann i A Schering Fou professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia 1919-58, i membre de l’Acadèmica de la Ciència i la Literatura de Magúncia Tingué càrrecs en diverses societats i institucions acadèmiques Desenvolupà una teoria del so que resultà molt influent ell entenia el so com a característica determinant del repertori o període històric, i com a guia per a l’anàlisi i la interpretació El 1949 inicià un projecte de recerca en…

En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del…

Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…

De formació musical autodidàctica, a partir del 1898 visqué a Berlín, on treballà en una botiga de música i en un negoci de llibres antics El 1908 fou nomenat assistent a la Biblioteca Estatal de Prússia i en 1909-27 dirigí el Museu Heyer d’Història de la Música a Colònia En la universitat d’aquesta ciutat es doctorà el 1925 amb una dissertació sobre els instruments de vent de doble canya El 1944, el règim nazi li confiscà tots els seus béns i el condemnà a un any de treballs forçats, fet que perjudicà greument la seva salut De retorn a Berlín, el 1945, es dedicà a elaborar un catàleg temàtic…

Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la…

Com tots els de la seva família, es podia tocar amb plectre de ploma o directament amb els dits En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Les primeres referències a aquest instrument es troben en els textos dels trobadors occitans del segle XII Derivat del llatí citara , el terme cítola s’anà estenent progressivament a totes les llengües llatines de la Península Ibèrica, possiblement per a designar un instrument molt popular, ja que moltes vegades es troba associat a altres instruments populars d’ús habitual entre els joglars En les cròniques de la cort…