Resultats de la cerca

Fou alumne de Moscheles a Londres 1844-49 La música de saló, de clara inspiració francesa, i els seus contactes amb F Chopin i altres compositors marcaren la seva obra Dedicà una atenció especial a la música de la seva terra en l’obra per a piano Cantares viejos y nuevos de Galicia 1877, on fon el folklore gallec amb l’esperit romàntic La seva òpera Inese e Bianca mai no fou estrenada Segons F Noske, la seva obra destaca per l’harmonia refinada, l’elegància en la línia vocal i la facilitat modulatòria

Crescuda al voltant de la torre Farum Brigantium , visqué, entre els segles XVI i XVIII, una època de crisi cultural i retrocés econòmic Fou a partir d’aquesta darrera centúria que experimentà un gran creixement gràcies al comerç amb les colònies americanes i, ja al segle XX, esdevingué un important centre industrial El renaixement cultural gallec, produït dins el marc del Romanticisme, tingué lloc al segle XIX Tota una generació d’intellectuals i artistes lluitaren per la restauració de la cultura gallega Entre els compositors més importants cal destacar Marcial Francisco del…

Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620 El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera El 1640, amb motiu del vot per la…

Començà els estudis a sis anys a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas, on més tard fou alumne de composició de Vicente Emilio Sojo A la capital veneçolana estudià violí amb Ricardo Odnoposoff, i també rebé lliçons d’Eduardo Plaza i Lorenzo Llamozas Des del 1936 formà part de la Banda Marcial de Caracas, de l’Orquesta de la Radio Difusora Nacional i de l’Orquesta Sinfónica de Venezuela, com a intèrpret de clarinet i violí i com a director Graduat en composició amb la peça Sinfonía Venezuela el 1950, l’any següent es traslladà a San Cristóbal per exercir de director de l’…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats…

Música culta Durant molts segles, Santiago de Compostella ha tingut una notable importància en el món religiós, cosa que ha permès una abundant pràctica de música sagrada, tot i que no existeix cap autor de renom que hagi exercit a la ciutat Durant el segle XIII es consolidà la figura del mester de xoglaría , un tipus de trobador que practicava el gènere de les cantigas , una valuosa mostra de les quals són les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi Un dels mestres de xoglaría més destacats fou Martín Codax Cal, però, arribar al segle XIX per a poder percebre un creixement de l’activitat…

Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…

Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit…

En el present article hi és tractada l’evolució musical en els antics regnes hispànics -exceptuant Portugal- des de l’alta EdatMitjana fins a la constitució del modern Estat espanyol i, des d’aleshores fins a l’actualitat Música culta L’Edat Mitjana Els importantíssims estudis d’Higini Anglès sobre els orígens de la música culta hispànica contradiuen amb dades concretes l’opinió generalitzada que li atorgava un paper menor en el desenvolupament de la música durant l’Edat Mitjana Anglès proporciona dades molt eloqüents tot assenyalant que la lírica llatina no litúrgica més antiga és la…

L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia La delimitació cronològica de l’Edat…