Resultats de la cerca

Dugué a terme la seva formació musical sota el mestratge de Miguel de Ambiela a la catedral de Toledo, d’on fou cantor de la capella de música entre el 1705 i el 1714 El 1713 fou nomenat "ajudant de melodia" del mestre de capella, amb l’obligació d’ensenyar cant als seus companys més joves L’1 de setembre de 1714 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila, vacant per la mort de Juan Cedazo, i romangué en el càrrec fins al final de la seva vida Algunes obres d’Arizmendi es conserven a Àvila i al monestir d’El Escorial

Fill del també compositor Santos de Aliseda, formà part de la capella musical de la catedral de Granada entre el 1557 i el 1577, any en què s’ordenà de sacerdot El 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral, càrrec en què succeí el seu pare i que mantingué fins que es retirà, el 1589 Fou un dels primers mestres de capella de la catedral granadina amb obligació d’escriure música, no solament chanzonetas i entremesos, sinó també polifonia litúrgica Escriví bàsicament música religiosa motets, lamentacions i dues misses, avui perdudes El seu estil està molt influït per…

L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral Les seves habilitats musicals foren lloades pels seus…

Infant de cor a la capella de la cort electoral de Dresden, el 1612 en fou nomenat organista Gràcies a la protecció de l’elector viatjà a Augsburg, on estudià amb l’organista Ch Erbach fins el 1615 De retorn a Dresden rebé lliçons de composició de H Schütz El 1625 fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’ensenyar els infants de cor La seva Partitura seu Tabulatura italica 1631 per a orgue és una collecció de trenta-sis fugues de dues a quatre veus en cadascuna de les dotze tonalitats, i pot considerar-se com un model pedagògic de prima prattica instrumental, amb el contrapunt sever…

La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo Venècia, 1578 L…

Format inicialment a la catedral de València, on consta que el 1623 era escolà de cant de la capella de música Posseïa una bona veu de contralt, raó per la qual obtingué diversos càrrecs cantor i tinent de mestre de capella a la catedral de Terol al març del 1628 mestre amb obligació de cantar a la catedral d’Albarrasí al maig del 1628, i el mateix càrrec a la seu de Sogorb Al setembre del 1634 obtingué una capellania de cant a la catedral de València, el capítol catedralici de la qual li encomanà la cura dels escolans i, a l’octubre del 1644, fou nomenat mestre de capella com a successor de…

Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort Sembla que a…

Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…

El terme es refereix concretament a les 150 peces que integren el Llibre dels Salms o Saltiri , un dels textos que formen part de la Bíblia El mot prové del grec psalmós , que és al seu torn una traducció de l’hebreu mizmor , que significa cant o poema acompanyat d’un instrument de corda pinçada o saltiri Una bona part dels salms fou composta en temps dels reis segles X-VI aC, bé que n’hi ha alguns d’anteriors els més recents poden ser dels segles IV-II aC El Llibre dels Salms fou aplegat probablement amb vista al culte sinagogal segle V aC Des del punt de vista literari, un salm consta d’un…

Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…