Resultats de la cerca

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor honorari del…

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat …

Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del…

Vida Feu estudis superiors de música al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es llicencià en filosofia i lletres art a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 Simultàniament estudià musicologia amb Macario S Kastner a Lisboa 1972-74, amb el qual s’especialitzà en la música de tecla ibèrica, i amb Raymond Meylan a Basilea 1975 La seva aportació més important fou la tasca de recerca, documentació, catalogació i difusió del patrimoni de la música per a tecla existent als arxius de Catalunya Collaborà amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també en…

Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en…

Estudià al Conservatori de València, i continuà la seva formació amb Alain Marion i Raymond Guiot al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Es perfeccionà a la Universitat de Bloomington Estats Units, amb Peter Lloyd, i a la Royal Academy of Music de Londres, amb William Bennett Obtingué els primers premis del Concurs Nacional de Joventuts Musicals de Música de Cambra i Solista, així com el primer premi de la Woodwinds Competition de la Universitat de Bloomington Com a solista ha collaborat amb l’Orquestra de Cambra d’Europa, la Simfònica de Jerusalem, Hallé de…

És l’única orquestra de cambra estable de Londres, i des de la seva fundació només ha tingut tres violinistes concertinos Emanuel Hurwitz, Kenneth Sillito i José Luis García Asensio Fins el 1960 no prengué definitivament el nom d’English Chamber Orchestra, i des de l’any següent actua regularment al Festival d’Aldebourg El 1985, per primera vegada en la seva història, acceptà la presència d’un director permanent, el britànic Jeffrey Tate En la seva trajectòria ha destacat la relació concertística i discogràfica amb Benjamin Britten, Raymond Leppard, Daniel Barenboim, Murray…

Descendent d’una família de músics i actors, estudià a Alemanya amb F Ries El 1834 estrenà l’òpera Nourjahad , que assolí bastant d’èxit En un moment en què dominava l’ideologisme nacionalista, l’obra significà el despertar d’Anglaterra a les òperes romàntiques Malgrat la diferència d’estil amb els models italians o francesos, tenia certa consistència dramàtica Les obres que compongué després, però, no passaren del patró de la ballad opera anglesa, breus cançons i fragments melòdics inserits entre els diàlegs de l’obra dramàtica, més propers al singspiel Els anys següents foren difícils per…

Música culta Colònia espanyola des del 1521, les primeres notícies que hom té d’una activitat musical estan associades a la catedral, que data del principi del segle XVI Hom té també constància que, com era costum a l’època, el capítol disposava d’una sèrie de càrrecs musicals mestre de capella, sochantre , organista, cantor, tot i que no és fins el 1756 que els noms d’aquests càrrecs són consignats Fins ben entrat el segle XIX, la música culta conreada a Puerto Rico, tant secular com religiosa, fou, com era habitual a les colònies, de tradició íntegrament europea El 1832 s’inaugurà el Teatro…

Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…