Resultats de la cerca

Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…

Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc

Un any abans, Lejaren A Hiller i el seu collaborador Leonard M Isaacson havien produït la primera composició realitzada per ordinador, The Illiac Suite , un conjunt d’estructures musicals per a ser interpretat per un quartet de cordes sense sons electrònics Des d’aleshores, aquesta branca de la música s’ha desenvolupat ininterrompudament i s’ha consolidat tant en el camp de la recerca, que ha viscut importants avenços tecnològics, com en el camp de la música composició, interpretació, reproducció, educació i edició, i ha assolit una dimensió popular impensable fa pocs anys gràcies al fet que…

Després d’haver estudiat amb J Stamitz i A Filtz, l’any 1752 ingressà en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, formació en què ocupà el lloc de konzertmeister a partir del 1759 El 1778 es traslladà a Munic juntament amb tot el seguici de la cort La seva obra comprèn més d’una seixantena de simfonies, diversos concerts -majoritàriament per a flauta solista-, música de cambra i nombrosos ballets La seva producció simfònica fou molt elogiada, especialment a París, on, a banda de repetides audicions al Concert Spirituel, veieren la llum edicions d’algunes d’aquestes obres La síntesi…

Seguí estudis clàssics de música al Conservatori de Roma El 1960, al llarg d’una recerca sobre la història del moviment obrer a Itàlia, duta a terme amb Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini i altres intellectuals, es desvià de la música clàssica per cercar fonts musicals populars i tradicionals Publicà un àlbum de cançons populars, Nuovo Canzoniere Italiano , i composà música per a diversos espectacles de cinema i teatre Fou autora d’un sistema de notació particular per a la literatura musical oral El 1974 participà en la fundació de l’Escola de Música del Testaccio, a Roma, on ensenyà …

Germà de Regino Sainz de la Maza Rebé les primeres nocions musicals a Burgos, i el 1913 inicià a Madrid els estudis de guitarra amb D Fortea, que compaginà amb els de violoncel El 1916 es traslladà a Barcelona i continuà l’estudi de la guitarra amb M Llobet Aviat feu els primers concerts d’aquest instrument, però durant els anys vint i trenta es dedicà professionalment al violoncel Entre el 1928 i el 1933 estudià composició amb E Morera, disciplina a la qual es dedicà de ple després de la Guerra Civil, juntament amb l’ensenyament privat de la guitarra, instrument per al qual compongué obres…

A vint-i-dos anys ja dirigia una banda militar, activitat que abandonà per fer de professor de música a la catedral de Burgos, càrrec que també exercí a partir del 1854 a la de Santiago de Compostella, d’on fou organista i on començà a dedicar-se intensament a l’art de l’orgueneria El 1855 reparà un dels dos orgues monumentals d’aquella seu, i la seva anomenada es difongué per les terres gallegues Home de tarannà molt pràctic, el 1862 ja havia recopilat les seves experiències d’orguener en un tractat de quatre volums, publicat deu anys després amb el títol d' Arte completo del constructor de…

Fill d’un diplomàtic de l’ambaixada austríaca a Suïssa, la seva família es traslladà de Berna a Malente, al land de Slesvig-Holstein, el 1922 Allí inicià els seus estudis musicals i destacà en les improvisacions al piano Fou deixeble de B Blacher a Berlín entre el 1941 i el 1943, el qual exercí una forta influència sobre el jove Einem Gràcies a aquest compositor conegué la tradició musical i les tendències més innovadores del moment, des del classicisme mozartià fins a l’expressionisme d’A Schönberg passant pel jazz La música d’Einem representa la síntesi d’aquestes noves…

Autodidacte en un principi, el 1919 ingressà al Conservatori de Leipzig per a estudiar piano amb R Teichmüller L’any següent ja era a Berlín perfeccionant-se amb F Schreker, entre d’altres Acabats els estudis el 1923, es guanyà la vida com a pianista de cabaret i aviat entrà a la Volksoper, on romangué fins el 1927 El 1929 s’inicià en la producció operística en contacte amb B Brecht i el Berliner Ensemble Creà un concepte nou de teatre musical presidit per la coherència, la claredat i la simplicitat, i defugint els efectismes gratuïts elaborà unes línies melòdiques de dicció concentrada Dugué…

Estudià al Conservatori de Praga amb Jurek violoncel i posteriorment amb A Hába composició, 1925-26 Treballà a les ràdios de Praga, Brno i Ostrava, ciutat on fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica i dirigí l’Escola Superior de Música 1953-54 i el conservatori, que ell mateix fundà 1958-60 El seu estil presenta dos vessants força diferents la línia melòdica vinculada al folklore i una tendència a la superació de les formes en una exaltació de l’expressivitat Si bé inicialment la seva obra denota la influència de Hába en l’ús dels quarts de to, ja els anys trenta adoptà les fórmules…