Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
homorítmia
Música
Textura en què les parts presenten els mateixos valors rítmics.
L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia , és un tipus de textura homofònica homofonia , característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ vegeu l’ex 1b de contrapunt 1 La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana
Theodor Wiesengrund Adorno
Música
Filòsof, sociòleg, musicòleg i compositor alemany.
Estudià filosofia i música a Frankfurt i composició a Viena, amb A Berg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc S’exilià als Estats Units durant el nazisme El 1949 tornà a Frankfurt, on ensenyà a la universitat fins que morí La diversitat de camps en què exercí respon a la idea que tant l’art com la ciència i la filosofia mostren aspectes de la realitat irreductiblement diferents i simultàniament vàlids D’això es desprèn una complexitat que el teòric hagué de…
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en la hispana, d’…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
baix
Música
En un conjunt de parts o veus, la més greu.
Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des del baix En l’harmonia…
afinador

Afinador de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cada un dels mecanismes propis d’alguns instruments musicals cordòfons i membranòfons que, accionats per l’intèrpret, permeten variar la tensió de les cordes o membranes per a modificar-ne l’afinació o el timbre.
Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la pell o…
Leo Brouwer
Música
Guitarrista i compositor cubà.
Deixeble de V Persichetti i S Wolpe, les seves obres es vinculen amb els corrents avantguardistes representats per J Cage, L Nono i I Xenakis Tot i el seu compromís amb la revolució cubana, la seva música no tendeix en absolut al nacionalisme Format al Juilliard School i al Hartt College of Music, la seva assistència al Festival de Tardor de Varsòvia el 1961, on escoltà composicions de K Stockhausen i K Penderecki, li permeté conèixer l’avantguarda musical De retorn a Cuba fou assistent musical a Radio Habana i professor de composició al conservatori de la ciutat També ocupà el…
,
Palmira Jaquetti i Isant

Palmira Jaquetti i Isant
Literatura
Música
Poetessa, compositora i etnomusicòloga.
El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…
, ,
Matteo da Perugia
Música
Compositor italià.
Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…
música de l’Àfrica subsahariana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica subsahariana, zona al sud del Sàhara, compresa entre el paral·lel 10 graus latitud nord i el Sahel.
La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb trinats i…