Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Sant Pere de Torrelles de la Salanca
Art romànic
Actualment desapareguda, es creu que el seu emplaçament era al lloc dit els Capellans , no lluny de la mar Al segle X era propietat de l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, que també hi posseïa l’alou adjacent Aquestes possessions li foren confirmades successivament per les butlles dels papes Benet VI 974 i Joan XV 990, i per un precepte del rei Lotari del 982 A la segona meitat del segle XI apareix la dinastia senyorial dels Torrelles, que té com a primer membre conegut Guitard Gausbert, espòs d’Adelaida, els quals donaren a Cuixà el 1071 “l’església de Sant Pere amb les…
Santa Maria de Càrcer o del Mar o dels Masos (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Aquesta cella monàstica és documentada des del segle IX Segons un precepte de Carles el Calb de l’any 844, la “ cellula que dicitur Carcer sita juxta maris magni littora ” pertanyia al monestir de Sant Medir, precedent de Santa Maria d’Amer Un altre precepte del mateix rei, de l’any 860, confirma la “ cellula que dicitur Carcer ” al mateix monestir També apareix esmentada en un altre precepte de Carles el Simple, a favor de Sant Medir, de l’any 922 L’església fou dedicada a sant Pere i a santa Maria, com demostren les notícies que hi ha al respecte, de l’any 899 “sa net us Petrus de Caree re…
Santa Maria de l’Ivó (Tremp)
Art romànic
Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora terres sense…
El convent de Santa Clara (Barcelona)
Art romànic
El convent de Santa Clara de Barcelona, avui desaparegut, representa la primera fundació de l’orde de les clarisses a Catalunya, un cop arribades a la ciutat el 1233 Agnès de Peranda i santa Clara d’Assís Entre el 1236 i el 1237 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va concedir a l’orde el dret a construir un convent de nova planta prop de la platja, en l’espai ocupat avui pel parc de la Ciutadella La documentació, encara ara una mica confusa, ofereix la data del 1249 com l’any en què ja estaven pràcticament acabats l’església i el convent, i d’altra banda, apareix com l’any de la donació…
Castell de Can Pascol (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa i torre de guaita, subsidiària del castell de Castellvell de la Marca ECSA - J Bolòs El castell de Can Pascol o Pasqual és situat damunt d’un serrat, al cim d’una penya, a la riba esquerra del riu Marmellar S’alça en una petita vall boscosa, molt propera al castell de Castellvell de la Marca Mapa 35-16419 Situació 31TCF808788 S’hi pot anar venint per la carretera de Sant Jaume de Domenys i de Conilleres o bé venint de Castellví de la Marca Cal agafar una pista que surt de la riba dreta del riu Marmellar Hem de seguir la pista uns centenars de metres i agafar-ne una…
Esquizo (Un informe ficticio sobre la arquitectura del cerebro)
Cinematografia
Pel·lícula del 1969-1970, Experimental, 80 min., dirigida per Departamento de Investigación del Taller de Arquitectura.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ricard Bofill Barcelona GUIÓ José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas FOTOGRAFIA Joan Amorós color, normal MUNTATGE Maricel SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, JLuis Argüello, Jesús Sastre Sinopsi Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia" Producció La incursió més rellevant de R Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat collectivament pel Departament de Recerca del…
Portal d’Albanyà
Art romànic
Situació El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Fortificació En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements De dins…
Torre de Viladellops (Olèrdola)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, esberlada a partir del primer pis ECSA - J Bolòs Torre situada a l’interior del veïnat de Viladellops, en una zona muntanyosa i més boscosa, al sud-est del terme d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF944736 JBM Història S’esmenta per primer cop el lloc el 976, en una donació de terres situades dins el terme del castell d’Olèrdola L’alou de Viladellops fou donat pel febrer del 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle Més tard fou una possessió de l’orde dels hospitalers El prior…
Sant Vicenç de Palmerola (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església M Anglada Es tracta de l’antiga església parroquial Es troba al costat del castell, a la banda de llevant Història La parròquia de Sant Vicenç de Palmerola és establerta a l’església adjacent al castell de Palmerola Aquest era, encara, l’any 1227, una domus , o casa forta, sota el domini dels senyors de la Portella, a cura d’uns castlans cognominats Palmerola L’església existia ja el segle XII juntament amb aquesta domus El castell, com a tal, és conegut des del 1286, quan el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió per part…
Sant Jaume o Sant Cugat de Portell (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Edifici totalment transformat, que conserva part dels murs i l’absis d’època romànica ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG657226 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Sant Cugat fou la primitiva advocació d’aquesta parròquia i així apareix documentada durant l’edat mitjana Portell, indret documentat des de l’any 1035, formà part del bisbat d’Urgell fins al final del segle XVI, moment en què s’incorporà a la nova diòcesi de Solsona El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina