Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Joan Vivó i Margall
Cinematografia
Distribuïdor, productor i exhibidor.
Vida Com a programista treballà a Exclusivas Floralva 1957-59, Procines 1959-60, Discentro 1960-62, Rey Soria Films 1962-64, Paramount 1964-66 i Toleratus 1966-68 El 1968 s’establí pel seu compte com a titular de la distribuïdora Catalònia Film que abastava Catalunya, Aragó i les Illes Balears Però el 1977, amb la collaboració de Santiago Alonso, obrí a Madrid AV Films, és a dir, Alonso y Vivó Films, distintiu adoptat en comprovar que el de Catalònia era acceptat amb una clara reticència més enllà del Principat Una fórmula semblant s’emprà en l’assentament d’una altra sucursal a…
Voz de España
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats el 1936 a Barcelona com a filial de Fono Roma, per Salvatore Persichetti (accionista i encarregat de la part comercial) i Giulio Paolucci, (gerent) i amb capital italià.
Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica El 1939, G Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris Mencheta …
La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América
Cinematografia
Pel·lícula del 1916-1917; ficció de 150 min., dirigida per Gérard Bourgeois [dir. art.], Édouard Renault [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Cinématografiques Charles-Jean Drossner, París, Argos Films Barcelona ARGUMENT C-J Drossner GUIÓ Joan Palau i Vera FOTOGRAFIA É Renault blanc i negre, normal, Ramon de Baños, Josep Maria Maristany AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA José Padilla projeccions INTERPRETACIÓ Georges Wagne Cristòfor Colom, Leontine Massart la reina Isabel la Catòlica, Nadette Darson Felipa, Marcel Verdier el rei Ferran el Catòlic, Francesc Tressols el ministre Fonseca, Enric López Don Joan de Sòria, Madame Lauriane Beatriz Enríquez, Monsieur Garat Bartomeu Colom,…
La dansa popular d’arrel tradicional
Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…
Els balls parlats
El ball de Serrallonga havia estat ben present a la Catalunya Vella A Pardines, aquest ball parlat incorporava també l’històric bandoler, el Fadrí de Sau La imatge data del 1921 Arxiu Històric Comarcal de Ripoll Ball parlat es la denominació que rep en algunes comarques de Catalunya una forma de teatre popular de carrer que es representa a les places o en el transcurs de les processons, formant part dels seguicis festius que caracteritzen les celebracions solemnes o les festes majors de les poblacions d’aquestes comarques Els balls parlats han tingut, tradicionalment, una àrea d’expansió…
Botànica popular
Els usos de les plantes Cirerer d'arboç florit, i amb fruits de l'any anterior a la mateixa branca Enciclopèdia Catalana – Eugeni Sierra Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existència Les diferents ètnies humanes han modulat l’entorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i l’experiència d’aquesta interacció ha originat un cúmul de sabers De pares a fills i d’avis a néts potser convé precisar que és majoritàriament de mares a filles i d’àvies a nétes, sense voler dir que pares, fills i néts no hi facin cap paper tot…
El temps dels jocs
El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…
Del folklore clàssic al folklore de la comunicació
Folklores Festivitats, romiatges, rondalles, danses i cançons tradicionals… són només alguns dels diversos elements de la considerada cultura popular que han estat objecte d’estudi des de l’àmbit del folklore Arxiu Roset - Josep M Roset El 1949, la folklorista Maria Leach 1892-1977, responsable de l’ Standard dictionary of folklore, mythology, and legend de la casa Funk & Wagnalls de Nova York, va demanar als seus collaboradors –tots folkloristes o antropòlegs en actiu, la majoria nord-americans o establerts laboralment als Estats Units– una definició del terme folklore per tal com volia…
La indústria
Les fonts d’energia al servei del treball La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció El progrés de la humanitat es troba vinculat estretament a l’aprofitament de les forces de la naturalesa La força de les mans és ben poca cosa Per això es buscà el suport dels animals domèstics primer sols i després arrossegant un carro, carreta o carrossa, gràcies a la descoberta de la roda Actualment, i com a record, encara es mesura la…
Les activitats financeres
Estalvi i inversió a catalunya Què fan els catalans amb els seus diners La pregunta es relaciona amb els diners sobrants, amb l’estalvi, amb aquells recursos o ingressos que no formen part de la despesa ordinària i necessària Els mantenen líquids en dipòsits en bancs i caixes Incrementen la despesa i se’ls gasten per tenir un nivell de vida millor Els inverteixen Si és així, en què els inverteixen En actius segurs O bé prefereixen córrer un risc i buscar una més gran rendibilitat Tenen vocació d’empresari i d’invertir en una empresa pròpia Els atreu la inversió immobiliària O bé la industrial…