Resultats de la cerca

Vida Fill petit d’Enric Gratacós i Massanella, s’inicià el 1917 en el negoci de l’exhibició amb la compra de les sales de la seva vila ell mateix acompanyava al piano les seves pròpies projeccions En esclatar la guerra, marxà a França, on fou detingut i retornat a l’Estat espanyol Acabat el conflicte, tornà a Banyoles i amb el seu germà Joan es dedicà a l’explotació de diversos locals de les comarques de Girona i de Barcelona Gestionà en solitari el Capitol i el Savoy de Santa Coloma de Gramenet, fins que els tancà el 1982 i el 1983, respectivament Amb el seu fill Francesc…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni,…

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de…

Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…

El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…

L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…

El músic ha estat un personatge singular de la comunitat, clarament separat dels “no músics” A l’inici del volum s’aclaria que sonar un instrument era una feina reservada a unes persones molt determinades de la comunitat, només homes fins fa ben pocs anys, i molt sovint d’un entorn familiar o social molt concret Si cantar o fer sonar objectes com panderos, simbombes o castanyetes, ho podia fer tothom, tocar un instrument es reservava al músic , i era aquest concepte o categoria de músic el que governava tota la construcció musical de la festa institucionalitzada i dels rituals anuals de la…

Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de…

Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…

Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…