Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Altres barrancs menorquins
Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls Oriol Alamany Altres barrancs menorquins 28, entre els principals espais naturals de Menorca L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca Es pot parlar de set grans barrancs més el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom A…
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta Lucía a Amèrica…
Hic Digitur Dei
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977; ficció de 85 min., dirigida per Antoni Martí i Gich.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ AMartí Barcelona GUIÓ Roser Fradera, Quim Monzó FOTOGRAFIA Ivo Antonov color, normal MUNTATGE AMartí MÚSICA Quim Sota INTERPRETACIÓ Rosa Novell Llumeta, Pep Maur Serra promès, Joan Fernández el cabdill, Xabier Elorriaga el marquès, Alfred Lucchetti pare de Llumeta, Maruja Torres prostituta, Pepa López prostituta, Montserrat Carulla, Miquel Cors, Nadala Batiste Sinopsi La Llumeta viu amb el seu pare, malalt de tuberculosi, i està enamorada del carter Troba feina a la Casa Gran, on viu diverses aventures esbojarrades i surrealistes El promès, mentrestant, té un…
Ditirambo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 92 min., dirigida per Gonzalo Suárez Morilla.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hersua Interfilms Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT Rocabruno bate a Ditirambo 1964 de GSuárez GUIÓ GSuárez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Lou Bennett, Marco Rossi, sobre un tema dels germans Doggio SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ GSuárez José Ditirambo, Yelena Samarina Ángela, la vídua de Julio Urdiales, Charo López Ana Carmona, José María Prada Jaime Normando Ángel Carmona Dalmás, Bill Dickes Bill, Luis Ciges, Jaume Picas Julio Urdiales, Albert Puig Palau Palacios…
José María Nunes
Cinematografia
Director i guionista.
Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…
Les arecàcies
Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…
Gripau comú
Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…
Salamandra
Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un animal gros i robust, que pot…
Els cefalòpodes
Els cefalòpodes són predadors fonamentalment adaptats a la vida pelágica, per la qual cosa llurs sistemes sensorial, nerviós i locomotor són complexos Alliberats de la vida bentònica, l’eix dorsiventral de llur morfologia externa correspon a l’eix àntero-posterior anatòmic així, el mantell i les estructures associades ocupen un extrem del cos oposat al cap, i la cavitat pallial ocupa la base del cos El nom de la classe és illustratiu però equívoc, atès que els tentacles, situats entorn de la boca i units per una membrana intertentacular més o menys estesa, són d’origen cefàlic i només el sifó…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina