Resultats de la cerca

La serra Gelada presenta formidables penya-segats litorals amb dunes fòssils a la base Ernest Costa La serra Gelada 218, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra Gelada o penyes de l’Arabí s’estén al llarg de més de 6 km en direcció sud-oest a nord-est, entre la punta de les Caletes o de 1’Escaleta i la de l’Albir La seva mola rectangular està constituïda per un bloc de calcàries i margues cretàcies amb nombroses fractures recents L’aiguavés encarat cap a terra ascendeix, amb pendents suaus, fins a assolir els 438 m, màxima altura de la serra En contrast, el…

Els arvicòlids talpons i rates d’aigua Àrea de distribució mundial de la família dels arvicòlids Maber, extret de Macdonald, 1985 Els arvicòlids constitueixen una família de rosegadors mitjanament nombrosa, amb 110 espècies agrupades en divuit gèneres, i una de les famílies d’aparició més recent de l’ordre Evolutivament, sorgeixen a partir dels cricètids i fins al Pliocè fa uns 5-3 milions d’anys no apareixen les primeres restes que es poden considerar com a arvicòlids Aquesta família presentà una diversificació molt ràpida i això li dóna gran importància en sedimentologia ja que…

El barranc de l’Encantada aporta les seves aigües al riu d’Alcoi, poc més avall de la presa de Beniarrés Rafael Paulo El pantà de Beniarrés i el barranc de l’Encantada 22, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà de Beniarrés, inaugurat el 1971, va ser construït sobre el riu d’Alcoi per regular les aigües que reguen l’Horta de Gandia, i mitigar el desastrós efecte que sobre aquesta tenien les crescudes episòdiques del riu Els pronunciats vessants que donen al pantà estan coberts de pinedes i brolles només on el vas és més obert apareixen alguns fragments de…

Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares taulajades presenten impregnació…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay / Francisco Ruiz Camps, Barcelona GUIÓ J Esteva, M Requena, Francesc Viader, F Ruiz Camps FOTOGRAFIA Joan Amorós color, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ M Requena, Miró, Peris MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Joan Manuel Serrat, Tete Montoliu SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Pedro, Mijanou Bardot Patricia, F Viader Mauricio, Luis Ciges, Romy ESTRENA Barcelona, 09121970, Madrid, 03021972 Sinopsi Pedro i Mauricio viuen aïllats en un bosc cremat de la Costa Brava fins que coneixen Patricia, una noia francesa casada…

Un dels bolets de soca més freqüents al nostre territori és Schyzophyllum commune esquizofillàcies, que colonitza fusta morta de tota mena Les làmines que apareixen en la cara inferior, bifurcades, es diferencien de les dels agàrics pel fet que són feses i obertes longitudinalment, seguint l’aresta Observem també la superfície hirsuta del barret a baix August Rocabruna / SCM El principal representant d’aquesta família és Schyzophyllum commune , una espècie cosmopolita molt freqüent sobre arbres morts i fusta de tota mena, que forma barrets 1-4 cm membranosos, fixats lateralment…

La fundà i dirigí J M Casademont, al costat de P Figuera i en sortiren 142 números Hi collaboraren, entre altres, G Querol, J M Serraclara, J F de Lasa, J Palau, A Contel, J Serra i Estruch, A Kirchner, J Angulo, J M Baget, S Lluch, E Ripoll i Freixes, J Peñarroja, M Torruella, A Udina, J Planas, A Colomer, J Borràs, R Gubern, S Ponsatí, J Pineda, À Comas, J Fina, Xavier-Daniel i J Romaguera Amb el subtítol "Revista de los medios y procedimientos audiovisuales", s’ocupa de manera equilibrada i crítica de l’actualitat en fotografia, cinema, música, so, televisió i còmics, i també de les…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1857 d’Antonio Gil de Zárate GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Guzmán, Margarida Xirgu la muller de Guzmán, Enric Guitart, Joaquim Carrasco, Ferran Bozzo, Miquel Ortín Sinopsi L’infant Don Juan segresta el fill d’Alfonso Pérez de Guzmán, dit el Bo i governador de Tarifa, per tal de forçar la rendició d’aquest El governador respon que si tingués cinc fills més donaria la vida de tots ells abans de lliurar la ciutat…

Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que posseeixen un espiracle amb dos orificis…

La tortuga babaua Caretta caretta és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular Josep M Barres La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda en els joves, els escuts són carenats El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal la part ventral és groguenca Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta És la tortuga més abundant a la Mediterrània, però les…