Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Quasar Barcelona, Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ David Fernández MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Mathieu Carrière Don Carlos, Àlex Casanovas Nico, Laura Mañà Sara, Diana Sassen Aneque, John Melville Mario, Fermí Reixach Pablo, Luis Bazaco Diminuto ESTRENA Barcelona, 06031992, Madrid, 03041992 Sinopsi Nico és un delinqüent sense massa sort que en el club Manila coneix Carlos, un executiu d’un banc…

Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción y Estudios Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1897 d’Àngel Guimerà GUIÓ Joan Lladó FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró fill SO Joan Garcia Velázquez Parlo Films INTERPRETACIÓ Virgilio Teixeira Pablo, Isabel de Castro Mariona, Manuel Luna Roque, Carlos Otero Tomás Pedro, Juny Orly Catalina, Mercedes de la Aldea Águeda, Jesús Colomer Tiburón, Emilio Fábregas el sacerdot ESTRENA Madrid, 11121953, Barcelona, 16011954 Sinopsi Abans…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sogetel i Studio Canal + Madrid, Enrique López Lavigne associat ARGUMENT I GUIÓ ICoixet, Joan Potau FOTOGRAFIA Paco Femenía color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Botella MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Olalla Moreno Matilde, Monica Belluci Valeria, Patxi Freylez mestre, Gary Piquer Martín, Julio Núñez mestre, Amanda García Armancia, Christopher Thompson León, Albert Pla Jonás jove, Juan Manuel Chiapella Jonás gran ESTRENA Barcelona i Madrid, 23101998 PREMIS Ciutat de Barcelona 1998 "per la seva aposta…

Jaume Huguet i l’eixir de la dignitat humana Sant Agustí rentant els peus a Crist, representat com a pelegrí El 1463 la confraria de blanquers va signar amb Jaume Huguet el contracte per pintar aquest retaule, destinat a l’altar major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona S’hi veu l’empremta dels ajudants del seu taller ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El 14 de febrer de 1492, any que la Terra deixaria de ser el que havia estat durant segles, Jaume Huguet va atorgar testament davant el notari de Barcelona Esteve Solei La història no ha estat…

Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…

L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…

La pintura, instrument i mirall de la història Sant Francesc lliurant la regla als franciscans i les clarisses, part d’un retaule de l’església napolitana de San Lorenzo Maggiore, pintat per Colantonio després del 1450 Els escuts reials de Catalunya i Aragó i de Sicília de les rajoles indiquen que Alfons el Magnànim en fou el comitent Museo Nazionale di Capodimonte, Nàpols – MVelo El 28 de juny de 1458 Nàpols, la ciutat que derrocà els seus murs per rebre triomfalment el carro tirat per quatre cavalls blancs d’aquell Alfons d’Aragó que l’havia conquistat, plora El rei ha mort al castell de l’…

L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…

Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va ser lenta,…