Resultats de la cerca

Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…

Vida Amb una gran formació musical, treballà de tècnic a la Cooperativa de Fluido Eléctrico, SA 1941-51 Posteriorment s’introduí en estudis sonors com a enginyer responsable de mescles i passà per Fono Barcelona, Acústica i Estudios Hispania de Joan Arajol, que dirigí Després de diverses experiències professionals als EUA, el 1956 fou nomenat director tècnic de Voz de España i esdevingué un dels responsables de la seva renovació Innovà en molts aspectes aquests estudis i demostrà un gran domini en l’aplicació del so magnètic El 1977 entrà a Sonoblok amb el mateix càrrec, fins que…

Vida A setze anys realitzà en 9,5 mm el seu primer film amateur , Motita 1951 Estudià peritatge i professorat mercantil, però es professionalitzà en el grafisme publicitari als estudis Gabriel Hnos & Boccola, on treballà entre el 1955 i el 1961 El 1962 s’inicià en el dibuix animat als estudis Royal Films de Ricard de Baños fill, amb Vicenç Bassols com a cap d’estudi i animador El mateix any muntà el seu propi estudi i una productora, Estudios Proex, en la qual realitzà curts, espots i caretes per a TVE En 1965-66 preparà un llarg de dibuixos, Koquibolo el Mentiroso , que no es feu per…

Es fundaren a Barcelona el 1933 amb l’objectiu de doblar en exclusiva films nord-americans produïts per la MGM, fet que els portà també a obrir sucursals a París i Roma El primers directius foren nord-americans, però aviat els substituïren Alejandro Ulloa i Ramon Martori, els quals, juntament amb Gonçal Delgràs i Julio Alymán, incorporats el 1934, configuraren la primera etapa dels estudis Hi destacaren com a actors, a més dels esmentats, que també exercien aquesta tasca, José María Ovies, Pepe Casín, Félix Defauce, Rafael Durán, Marta Flores, Elsa Fàbregas, Margarita Robles, Rafael Luis…

Treballà a TVE Catalunya com a cap de muntadors del Departament de cinema, muntador de programes i realitzador de capçaleres 1969-82 i operador d’imatge i cinema documental 1983-86 Parallelament 1975-85 realitzà campanyes publicitàries que obtingueren guardons internacionals En l’àmbit cinematogràfic muntà força curts i una vintena de llargs, la majoria coproduccions europees, la sèrie La saga dels Rius Pedro Amalio López, TVE i el documental Som i serem 1981-82, Jordi Feliu Com a professor, en collaboració amb l’Institut National de l’Audiovisuel França i per a TVC, formà les primeres…

Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…

Al port de Barcelona, durant la Segona República, les relacions de treball foren substancialment conflictives Això no obstant, la tipologia d’aquesta conflictivitat fou canviant, i es modelava no tan sols d’acord amb l’actitud dels diferents collectius obrers presents, sinó també amb l’acció dels qui els contractaven i de l’administració pública L’any 1931, la conflictivitat laboral generà una activitat vaguística excepcional, amb més del 70% de jornades no treballades per vaga Tot i les tensions, el conflicte es va mantenir inicialment dins d’allò que els contendents consideraven uns límits…

Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…

Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU proclama la necessitat d’avançar en l’autonomia dins el procés de creació del nou Estatut, Barcelona, 8-6-2006 G Manuilo-EFE La causa última i fonamental de l’inici del procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 que va portar a l’aprovació de l’Estatut del 2006, cal buscar-la en la percepció, compartida a bastament entre els partits polítics catalans quatre dels cinc partits o coalicions representats al Parlament i entre amplis sectors socials més del 75% dels enquestats en els sondeigs d’opinió, al final de la dècada dels anys…

S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…