Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cooperativa de Cinema Alternatiu Barcelona GUIÓ BVilà, MConesa FOTOGRAFIA BVilà color i blanc i negre, normal MUNTATGE BVilà MÚSICA Pep Callís, Joan Vilalta INTERPRETACIÓ Kepa Pedro María Acha narrador, i les intervencions de Pablo Pérez Hidalgo, Manolo el Rubio Francisco García Aguado, Mediokilo Marcellí Massana Enriqueta Otero, María Dolores Eduard Pons i Prades Luis Gallego Ponce Adolfo Lucas Reguilón, Severo Eubel de la Paz Joaquín Aransanz, Villacampa José Molina, Josele Domènec Ibars, Roset Emilio Álvarez Canosa, Pinocho Vicente López Tovar Josep…

Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…

Per tal de poder rodar els seus films el director creà el 1955 la seva pròpia marca Isasi PC Cansat de les dificultats i els costos econòmics que li suposava el lloguer de diversos estudis de rodatge, es decidí a aixecar-ne uns de propis per al rodatge de films propis, però també per produir-ne de més modestos mitjançant la marca filial Diagonal Films, creada amb Antoni Irles Els estudis disposaven de cinc escenaris amb una capacitat de producció d’unes dotze cintes l’any de mitjana També es dotà d’una plantilla de personal fix, una piscina de rodatge de 3 m de profunditat…

El servei ha donat suport a la introducció de l’audiovisual com a recurs didàctic i com a llenguatge en el món educatiu Nasqué el 1986 amb el nom de Programa de Mitjans Audiovisuals PMAV, després d’una fase prèvia 1982-85 marcada pel Pla d’Incorporació del Vídeo a l’Ensenyament gestionat per una Comissió de Mitjans Audiovisuals El 1990, Jordi Moral assumí la direcció en funcions del PMAV, que el 2000 passà a ser SMAV A més de continuar i ampliar la seva tasca audiovisual, té una videoteca de temàtica educativa i cultural que es pot copiar o consultar via internet www xtec es/audiovisuals D’…

El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta…

Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció…

Vida Després de fer estudis d’aparellador i de tècnic industrial, habilità una nau a Madrid, on aixecà els estudis Ballesteros Tona-Film, treballant-hi com a decorador en cap durant dos anys Amb clares influències de l’ art-déco i la Bauhaus, s’estrenà amb Patricio miró una estrella 1934, José Luis Sáenz de Heredia, rodatge que es prolongà gairebé un any perquè tot l’equip tècnic era debutant A continuació feu tres cintes consecutives del prolífic José Buchs basades en sengles novelles Diez días millonaria 1934, Madre Alegría 1935 i El niño de las monjas 1935, a més de collaborar en La…

Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el principi de l’…

Vida Cursà estudis de ciències econòmiques abans d’entrar al món del disseny sota el guiatge de Carles Riart, amb el qual fundà l’Estudi Gris En solitari inicià una producció que derivà en l’exposició Taules 1973 en la collecció de 200 fotografies Polaroid 1975, sala Vinçon i en el llibre Anotacions 31 de desembre del 1974 Després d’un primer curt en 8 mm, El llit, la taula 1971, el 1977 rodà tres cintes experimentals, Carles Riart Juan Sevilla i Mona y Temba , a més d’11 curts eròtics posteriorment comercialitzats en vídeo Historias impúdicas El salt al camp professional el feu amb…

Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…