Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Los felices 60
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 98 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Manuel Mira FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eatmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Raimon, Jacques Loussier sobre temes de Johann Sebastian Bach INTERPRETACIÓ Jacques Doniol-Valcroze Víctor, Yelena Samarina Mònica, Daniel Martín Pep, Germán Cobos Pablo, Laly Soldevila Virginia, Xavier Regàs Raf, Margarita Lozano Susi, Eduard Omedes Pablito, Joan Capri venedor de parcelles ESTRENA Barcelona, 02061965, Madrid, 30071969 Sinopsi A la dècada del 1960,…
Young Sánchez
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 92 min., dirigida per Mario Camus García.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI España Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT La novella homònima d’Ignacio Aldecoa GUIÓ MCamus FOTOGRAFIA Víctor Monreal blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Enrique Escobar SO Parlo Films INTERPRETACIÓ Julián Mateos Paco, Carlos Otero Conca, Sergio Doré Don Rafael, Consuelo de Nieva la mare de Juan Luis Ciges el pare de Juan, Luis Romero ell mateix, Ermanno Bonetti Paulino, Berta Carbonell Mercedes ESTRENA Barcelona, 03061964, Madrid, 04031968 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1963 i…
Saïd
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 98 min., dirigida per Llorenç Soler de los Mártires.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films Logroño, Institut del Cinema Català Barcelona REFERENT LITERARI Basat en la novella L’aventura de Saïd 1995, de Josep Lorman GUIÓ JL Roig FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Naoufal Lhafi Saïd, Núria Prims Anna, Marouane Mribti Hussein, Mercè Sampietro Helena, la mare d’Anna, Jordi Dauder el pare de l’Anna, Samir Quchiri Ahmet, Choukri Gabteni Taib, Javier Nart l’advocat, Luis…
Joaquim Jordà i Català
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…
El complex petroquímic de Tarragona en la modernització de la indústria química de base
La producció petroquímica Quadre 1 Principals productes petroquímics La utilització de determinats derivats del petroli com a primeres matèries va donar lloc a un canvi de forta transcendència per a la indústria química L’obtenció de productes químics orgànics utilitzant derivats del petroli com a primera matèria es fonamenta en dos processos químics el cracking i el reforming de naftes o gasoil obtinguts en el procés de refinació del petroli El cracking craqueig al vapor permet obtenir bàsicament la família de productes químics de base, coneguts amb el nom d’ olefines , en les quals…
La contribució de la família Cavaillé al progrés tecnològic
Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues que encara…
L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1851-1936)
Amb un sistema universitari raquític, i Barcelona privada de la seva universitat, els inicis de l’ensenyament tècnic es van deure bàsicament a iniciatives privades i d’institucions locals Dues van ser les que van establir les bases de l’ensenyament tecnicocientífic a la Catalunya setcentista la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, creada el 1764 i que el 1770 es convertí en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, i, particularment, la Junta de Comerç La primera representava l’expressió més evident de la voluntat de posar-se al corrent dels avenços científics i…
Josep Bonaplata i l’adopció de la màquina de vapor
La manufactura mecanitzada, que era la fàbrica del segle XIX, es movia sota l’impuls d’un motor més potent, més constant i més regular que els motors tradicionals els molins d’aigua i de vent incloses les veles marineres i, sobretot, la força muscular dels homes i dels animals, els anomenats “motors de sang” En la primera fase de la industrialització moderna, el motor per excellència va ser la màquina de vapor, l’aparell que, per mitjà del vapor d’aigua, convertia l’energia calòrica o tèrmica del carbó mineral en energia cinètica o motriu Primer, en la bomba atmosfèrica de Newcomen, aquesta…
L’Espanya Industrial: un model d’innovació tecnològica
Vista de la fàbrica de L’Espanya Industrial al municipi de Sants ECSA Les investigacions dutes a terme en l’àmbit de la història econòmica sota el mestratge de J Nadal, G Tortella i J Maluquer de Motes, entre d’altres, han fet palès que la industrialització va ser possible gràcies al dinamisme i la capacitat innovadora de la societat catalana És un fet reconegut que el protagonisme d’aquest fenomen correspon a la nova burgesia industrial catalana de mitjan segle XIX, moment en què aquesta burgesia assolí la maduresa Aquesta situació s’havia anat configurant a partir del segle XVIII, sota l’…
Joan Rull i el cilindre d’estampar
El cilindre d’estampar a Europa La invenció de la màquina de cilindre, patentada per l’escocès Thomas Bell el 1783, significà l’inici del procés de mecanització de la fase d’estampació en la indústria tèxtil Amb ella, la tradicional impressió per mitjà de motlles de fusta o planxes de coure, un sistema discontinu i forçosament lent, fou substituïda, de manera progressiva, per la impressió mitjançant cilindres gravats, que permetia donar continuïtat i rapidesa al procés d’estampació Els avantatges que suposava la nova tècnica foren aviat evidents Ja el 1808, la Cyclopedia de Rees considerava…